Quant de jo soc jo? Em preguntava a mi mateix quan reflexionava sobre la qüestió existencial de ser. En quina proporció jo soc jo i en quanta jo no soc el que soc? I, filant més prim, quin tant per cent que no soc ara ho podré ser en el futur?
La personalitat és la base de la teva existència individual. En ella hi ha l’essència de la teva vida. És la identitat amb la qual prens forma aquí, al plànol terrenal. I des d’aquesta màscara identitària et dones al món per relacionar-te. T’obres al medi. El context i jo ens fusionem i creem un altre jo alternatiu al que jo tenia. I així vas creant diferents jos, un damunt de l’altre, convivint tots en una multiplicitat. Aquest nou representa un altra simbiosi entre jo i les circumstàncies que t’envolten. I a mesura que més vas vivint i experimentant circumstàncies més personalitats vas tenint. De cada experiència viscuda queda una empremta en tu que serà eterna en el teu caràcter i condicionarà la teva forma de ser per sempre.
El filòsof espanyol Ortega y Gasset va proclamar l’any 1914, a la seva obra Meditaciones sobre Quijote: “Jo soc jo i la meva circumstància, i si no la salvo a ella no em salvo a mi”. Aquesta expressió va ser revolucionària, ja que a partir d’ella Gasset va crear una teoria filosòfica sobre l’ésser de l’home. El raciovitalisme, corrent filosòfic al qual pertanyia, mostrava respostes a la pregunta de qui és l’home.Qui soc jo? Segons el pensador, estem connectats inexorablement a l’ambient on ens situem, i aquest ambient modela el nostre caràcter donant-li un tipus de forma. Som el resultat de moltes experiències viscudes, com un tren que passa per diferents estacions, i a cada una d’elles es queda impregnada la idiosincràsia del lloc. Recorda tot el que has viscut a la vida. I el que no recordis tingueu present també, encara que sigui de passada, perquè t’ha afectat, encara que tu no ho sàpigues, i ha creat la teva personalitat o una part d’ella. Em venen les màscares venecianes de l’època del carnaval com una simbologia molt clara d’aquest punt que estem tocant, reflectint a la perfecció el que és la teva personalitat, un conjunt de màscares diferents que representen trets diferencials dels moments viscuts en circumstàncies diverses. Un dia ets el temorós i no parles amb la gent, un altre el valent que ajuda els altres, en una altra ocasió no et fies de les persones i vas amb peus de plom, en un altre moment et sents súper segur quan has d’explicar aspectes de la teva feina. Cada forma de ser és una conseqüència d’una circumstància que el teu jo va haver de viure i va haver d’interpretar. I la interpretació amb la qual va mirar aquella circumstància es va quedar gravada en la ment per sempre, creant un comportament automàtic que apareixerà de forma automàtica repetidament.
Després d’aquesta reflexió d’Ortega y Gasset ben entrada la Primera Guerra Mundial, anys després, la ciència comença a indicar que a nivell neuronal la nostra ment es va fent a través de les experiències, i que el fet de viure circumstàncies et condiciona a ser d’una forma. Les neurones van creant connexions sinàptiques, camins neuronals que escenifiquen formes de ser i fer que tu no has triat, sinó que el medi te les ha imposat. La neurologia descobreix, llavors, la propietat neuroplàstica de la ment, sent una condició bàsica per entendre el poder humà de manipular a voluntat el seu propi caràcter, ja que si l’humà interpreta conscientment les circumstàncies crea intencionadament un tipus de personalitat o un altre. Manega el seu circuit neuronal de la personalitat com ell vol.
Quants cops a la teva vida has viscut les experiències de forma inconscient? I aquestes experiències t’han acompanyat al llarg de la teva vida. Són les pors, els traumes, les rutines de ser, els desitjos, els talents i habilitats. Tot allò que ets i que es va fer en tu mitjançant les circumstàncies conforma la teva personalitat. Com deia Ortega y Gasset, salva la teva circumstància i et salves a tu. Sigues tu el senyor de la teva personalitat!
