Diari digital d'Andorra Bondia

Jo també vaig amb el pit fora pel carrer




La setmana passada em va cridar l’atenció el projecte Via Lactea Art Project de Susanna Herrador, en el marc d’Una altra mirada és possible, projectat al Museu Postal. Les fotografies instagramades de l’artista donant pit al seu fill en espais públics i emblemàtics d’Andorra per donar visibilitat a la lactància i a la manca de conscienciació d’aquesta qüestió ‒perquè encara reps mirades censuradores, em van atreure‒. Em pensava que potser parlàvem d’una altra època. Però no. L’artista feia catorze mesos que havia sigut mare i ho volia compartir. No estic d’acord amb la fotògrafa que avui hi ha poca visibilitat d’aquest acte. Cada vegada és més habitual veure en parcs, restaurants i al mateix carrer dones que es treuen el pit amb l’infant en braços. Tampoc crec que sigui un tabú, però el que sí que crec és que encara no està normalitzat. Jo sóc també de les que van amb el pit fora pel carrer. D’aquelles dones que encara hem de rebre mirades d’aquelles que diuen: ¿no podria fer-ho a casa? Però ¿no és veritat que no és el mateix veure una persona amb una cervesa a la mà en una terrassa que veure-la a dins de l’hospital amb bata blanca? El context és el que permet certes actituds i maneres. Doncs les mares que donem pit (i les que no també) vivim contínuament en un context que és satisfer les necessitats del nostre fill. I si té gana, son o simplement vol calmar-se, ens traiem el pit si som al parc, al carrer o en un restaurant. Potser és difícil, per als que no compartiu la nostra experiència, veure-ho de la mateixa manera, però si enteneu que, malgrat compartir espai vivim en contextos diferents, estic segura que hi ha una altra mirada possible.

Comentaris: 3

Comentaris

Hola Pepa, primerament felicitar-te per escriure algo sobre la visibilitat i normalització d'aquest acte. Crec que estem d'acord en el tema a grosso modo encara que hagis comentat que si hi visibilitat avui en dia i no és cap tabú. Bé jo només intento ser objectiva perquè no és el mateix com tu deies estar en un entorn que un altre. I ben segur no és el mateix viure a Gràcia que a Sta coloma de Gramenet amb tots els meus respectes. Podràs també comprovar només teclejant amb el #breastfeedinginpublic o #breastfeedingwithoutfear que en moltes xarxes socials arreu del món és el gran tema reivindicatiu, és clar parlem sempre de generalitats.
Tabú encara perquè pots trobar-te en un museu per exemple i qu'et rebutgin per donar el pit obertament, post fer una ullada també a google escrivint expulsada por amamantar a su bebe en museo i el llistat és llarg. Jo per sort ho he fet i no m'ha passat rés, però això és a nivell personal.
Jo vaig escollir partir de la meva pròpia experiència però també volia incloure la visió de moltes altres mares per solidaritzar-me i reivindicar uns drets fonamentals. Penso que encara en el dia d'avui cal insistir per normalitzar-ho i naturalitzar-ho. Encara que a vegades podem pensar que si, que grans avenços ja s'han fet, però sempre cal persistir i la millor manera és mostrant allò que volem canviar.
Encara queda molt per fer i si, la millor manera és expressar obertament el que pensem i si això genera debat, millor que millor així fem difusió!

A mi, ara fa uns 10 anys, em van fer fora de la Thyssen de Madrid per intentar donar pit a la meva filla quan va començar a plorar, i que consti que no hi havia gairebé ningú, era un matí d'un dia laborable. I em va saber molt greu. Suposo que les coses van canviant. El meu suport total pel teu projecte, Susanna, i Pepa,com sempre segueixo els teus articles amb molta il·lusió.

imatge de pgallego

Susanna moltes gràcies pel teu escrit i per la teva opinió, igualment a tu també Grebennikova. Està clar que encara queda molt camí per fer. Just ahir passejava pel parc del Segre (Seu d'Urgell) mentre feien els entrenaments de la copa del món de canoa, i en poc més de 20 metres vaig veure tres dones amb el pit fora i els fills en braços. I vaig pensar: "veus aquí és molt normal". Està clar que depèn molt del lloc, però he tingut la sort que allà on he anat no m'han dit res i mira que m'he tret el pit en llocs diversos, però també conec de casos que sí que els han negat entrades. Per això també intento amb el meu escrit donar un pas cap aquesta normalització, perquè encara que no m'hagin dit res sí que he rebut males mirades. Entre totes ho aconseoguirem. Molts besets a les dues, i pit fora!! ;-)

 

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic