Joaquim Miret i Sans
L’Associació d’Amics de la Vall de Caboet, o com els anomena el Jordi Pasques, els Caboet, sense més al·licients, és una entitat cultural que fa anys que divulga amb encert el passat medieval d’aquella contrada, que a l’alta edat mitjana rebia el nom de vall Nempas o Nempetana, una denominació en què alguns historiadors veuen un origen remot, d’arrels paganes, en relacionar-ho amb unes hipotètiques nimfes.
Deixem de banda la toponímia i centrem-nos en la darrera activitat d’aquest ferm grup de cabonesos, amb la qual han volgut tancar, amb retard per la Covid, el centenari de la mort de l’eminent historiador Joaquim Miret i Sans (1858-1919). Els caboets van portar el divendres sis de maig a la Seu un eminent historiador, el professor Josep Maria Salrach i Marès, que amb el seu peculiar discurs savi i cordial, va mostrar en una conferència qui era Miret, l’home conegut per la majoria com el descobridor de les Homilies d’Organyà. Uns altres, pocs, avui encara l’encasellen com a l’erudit que era, tot estalviant-se una altra denominació que també li pertoca, i que Salrach va demostrar al públic assistent: la d’historiador.
El seu anar per antics arxius i rectories es complementava amb adquisicions de pergamins que veia interessants, que més endavant estudiava i lliurava a institucions culturals, una de les quals, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), el tenia com a fundador. Per aquest motiu, avui podem contemplar a la Biblioteca Nacional de Catalunya molts documents que comprava, com bona part dels que es conservaven a la rectoria d’Organyà.
Una de les seves obres de divulgació més conegudes és Investigación histórica sobre el vizcondado de Castellbó, con datos inéditos de los conde Urgell y de los vizcondes de Àger (1900), un llibre que avui, tot i la seva antiguitat, continua essent el referent per a l’estudi dels dominis dels vescomtes que entroncaren amb els comtes de Foix. Tampoc podem oblidar, Noves y documents inèdits sobre la família senyorial de Caboet y la qüestió d’Andorra (1918).
Miret formava part d’aquella burgesia del XIX, filla de la Renaixença, fortament adinerada, que s’arrelava a la cultura, la història i la llengua. Era doctor en Dret, solter i immensament ric, tot un rendista, que centrava bona part del seu temps a historiar, tot viatjant al Pirineu, fent recerca en arxius i divulgant amb els seus articles i llibres.
Philip D. Rasico edità el 2001 per l’IEC els seus diaris de viatge, amb el nom de Cafè i Quilombo, un mot que ens remet a una altra peculiaritat de Miret, d’amagada nocturnitat i contrast amb la seva activitat diürna. Qui sap si també en devia fer ús a la seva estada a la Seu d’Urgell en el luxós Hotel Pirenaic. En el cabàs del misteri, restarà com anaren a parar en la seva col·lecció, conservada a la Biblioteca Nacional de Catalunya, el Llibre de Privilegis i el Dietari de la vila de Puigcerdà, que foren sostrets de l’arxiu de la capital cerdana sense permís ni coneixement del govern local.
Versió per a imprimir