Als refugiats ucraïnesos no els va fer gràcia la caseta russa a la plaça de les Arcades.

El cap de setmana passat va estar molt carregat pel que fa a la geopolítica: Zelenski es va reunir amb els líders del G7 a Hiroshima, Japó, mentre que al mateix temps el Regne Unit i els Països Baixos van anunciar que estan construint una coalició internacional per ajudar Ucraïna a adquirir jets F-16 per repel·lir els cada cop més creixents atacs aeris a ciutats i civils ucraïnesos. El Kremlin va reaccionar dient que aquest gest comportaria “enormes riscos” als països de l’OTAN. I Putin, per enèsima vegada, va amenaçar d’utilitzar un possible atac nuclear si l’OTAN i el G7 continuen subministrant armament cada cop més sofisticat a Kíev.

A mils de quilòmetres de distància d’Hiroshima, al centre d’Andorra la Vella, va tenir lloc dissabte passat la Setmana de la diversitat. Va ser un esdeveniment preciós, amb diferents cançons i balls, menjars saborosos oferts des dels estands d’Ucraïna, Portugal, Filipines, Perú, Equador, Rússia i l’Índia. La majoria de les delegacions van organitzar una coreografia de ball amb nens que lluïen vestits tradicionals del seu país.

L’esdeveniment devia semblar entretingut per a la majoria: una trobada encantadora de diferents cultures i gastronomies organitzada pel Comú d’Andorra la Vella. El problema per als residents i refugiats ucraïnesos que hi van participar, però, va ser la inclusió de Rússia. Una refugiada tenia llàgrimes als ulls: Lena, nascuda i resident a Mariúpol fins al bombardeig de la seva ciutat, va explicar que “és profundament decebedor adonar-se que les autoritats russes poden usar esdeveniments culturals a Andorra amb fins propagandístics, com si l’exèrcit rus no estigués, ara mateix, extingint la vida civil a Mariúpol i a la resta d’Ucraïna. Veig que ho estan filmant, i m’han informat que la televisió estatal russa utilitza aquests vídeos, a vegades, per demostrar que molts russos ja fan vida normal a Europa.”

Mariúpol, com tots sabem massa bé ara, ha suportat un bombardeig implacable que en van reduir gran part a runes. “Hem hagut de marxar d’un dia per l’altre. Mariúpol és una ciutat fantasma ara, només queden 70.000 persones a tota la ciutat en comparació amb els 500.000 d’abans de la invasió. Per això, veure aquests nens ballar cançons tradicionals russes com si no hagués passat res, fa mal”, confia la Lena amb ràbia. La Sofia, l’amiga de la Lena, opina que “la cançó evoca massa orgull de ser rus. Potser la pastilla seria més fàcil d’empassar si un dels acompanyants russos s’hagués pronunciat breument contra la invasió russa o fins i tot si simplement s’hagués dit ‘No a la guerra!’?”

Òbviament, als nens russos que ballen a Andorra no se’ls pot culpar dels pecats de les tropes de l’exèrcit rus a Mariúpol o Bakhmut. Tampoc als seus pares, que moltes vegades han fugit del país precisament perquè rebutgen la dictadura actual a Moscou, se’ls pot recriminar res ni se’ls pot excloure d’esdeveniments culturals, especialment els que tenen com a finalitat apropar la gent de diferents cultures. Però és clar que la població d’Ucraïna que està desplaçada pateix pels compatriotes que s’han quedat per lluitar per cada centímetre del seu territori i tracten constantment de trobar mostres de solidaritat als països que, com Andorra, els han acollit sense pensar-s’ho. Les llàgrimes de la Lena són impactants i ens han de fer pensar com integrar a Europa russos innocents sense commocionar els ucraïnesos. La vida ha de continuar per als nens d’aquí i d’allà. Per tant, com pot Andorra i Europa gestionar aquesta situació tan delicada?

Potser la solució ja existeix per permetre que els russos participin en esdeveniments culturals i esportius sense ofendre el públic o els participants ucraïnesos: els tornejos de tennis ja mostren el camí. Arran de la invasió a Ucraïna, als atletes de Rússia i Bielorússia se’ls va prohibir competir a molts esdeveniments esportius internacionals, com ara els organitzats per la UEFA i la FIFA, però no al tenis. A la majoria dels tornejos (amb la notable excepció del  Wimbledon fins ara) els jugadors poden competir sempre que sigui en qualitat de jugadors neutrals, “és a dir, sense esmentar la seva nacionalitat o bandera”. És així que diumenge, Daniil Medvédev va guanyar el seu primer torneig en terra batuda a Roma. Tot i això, la propaganda russa va capitalitzar ràpidament la victòria de Medvédev.

La pròxima prova comença aquesta setmana a París amb el Roland Garros, l’icònic torneig de Grand Slam, que per primera vegada en dinou anys no veurà Rafa  Nadal defensar el seu títol. Nadal no pot jugar a causa d’una lesió, així que Medvédev té una gran oportunitat per guanyar. Seria la primera victòria en un torneig de Grand Slam d’un tenista rus d’ençà de l’inici de la guerra. Tots els ulls estaran posats en  Medvédev durant la cerimònia dels trofeus  després de la final si aconsegueix guanyar el torneig, per esbrinar si té el coratge de condemnar la guerra més explícitament del que ho ha fet fins ara.

De vegades toca ser valent i parlar en veu alta i clara. Ara els toca als jugadors russos de tenis, però demà els tocarà als jugadors de futbol de la Lliga espanyola, atès els insults racistes constants que aguanten els jugadors de color com Vinicius partit rere partit.

Qui hauria dit que seran els esportistes  els que mostren el camí a seguir per intentar trobar solucions als problemes que paralitzen i separen la gent? Si Medvédev es pronuncia contra la guerra al llarg de les dues setmanes que dura el torneig, per a mi serà l’autèntic vencedor del Roland Garros, passi el que passi a les pistes de la Porte de Vincennes.