Sol de final de tardor. Alguna matinada gèlida en què has de rascar els vidres i costa fer entrar la clau al pany. Cues a la porta dels tallers per al canvi de rodes. Balanços públics de moltes activitats. No en trobo cap que sigui una mica crític, una mica. Tots els llums que hauran de decorar les festes i incentivar els desitjos de compra compulsiva dels turistes ja fa dies que pengen a lloc. Detalls de temporada que n’amaneixen d’altres que semblen perdurables, tot i que fa molt poc que fan oposició a convertir-se en tradicionals, com, per exemple, el degoteig constant a l’oficina del costat. Hi passen centenars i centenars, deuen sumar milers, suposo, de conciutadans al llarg de l’any. Hagin nascut on hagin nascut, i amb qualsevol mena de passaport a l’infern de l’americana, o al fons de la bossa, o a la butxaca del darrere, hi ha una cosa i una de sola que conceptualment iguala tothom, els impostos. Deixem de ser el que som per convertir-nos en obligats tributaris. Els periodistes que no són rucs i saben a qui han de fer costat ho repeteixen sense aturador: obligats tributaris. O-bli-gat. Fes com jo, admirat lector, mira’t al mirall i repeteix, síl·laba a síl·laba: soc-un-o-bli-gat. Ja no em dic Joan, ja no em dic Pere, tampoc em dic ase, ara tinc una obligació. Molt bé o no tan bé. No escriuré sobre criteris, barems, desgravacions i rendes del treball. Com tothom sap quan viu a les Valls, n’hi ha que treballen, n’hi ha que fan feina i n’hi ha que fan negocis (això entre els que s’ocupen, que dels altres no en sé gaire). Com és de menester, no tothom té el mateix criteri. Però no soc economista, ni premi Nobel, ni assessor, ni entabanador de pensions, ni inversor, ni traginer de maletes, a l’hivern condueixo un cotxet de mil euros que s’engega a la primera sota un pam de neu després d’una setmana sense circular. És fantàstic, quina morra que he tingut. M’atura una cua, una de vehicles i no d’obligats, i se m’apareix una estructura que trobo enorme, i que deu haver costat uns quants dels meus salaris, nom que ve de la sal producte de la suor que em costa guanyar-los, que sosté un mena de rectangle o de quadrat que m’ha d’informar i que no m’informa. No em diu l’hora ni la temperatura ni l’estat del trànsit ni m’avisa de les incidències, no. M’amenaça. Això sí, amb un rigor lingüístic que ja voldrien molts titulars. Quina coma més ben posada. L’espai és reduït i, com tothom sap de l’escola adoctrinada, quan no hi ha verb hi ha d’haver una coma. Doncs hi és. Quin gran plaer que experimento fins que el del darrere fa sonar el clàxon per tornar-me a la realitat en què no hi ha comes plaents. És evident que seria més bonica una construcció en ablatiu absolut, però no es pot menystenir el valor d’un sintagma preposicional que amaga una condicional negativa. En un edifici públic, és a dir, del públic, i jo crec que formo part d’aquest públic que vol dir poble, tan sols soc un obligat a pagar i, al carrer, si no faig el que em diuen que he de fer m’amenacen amb una sanció. Amb la mà al cor, perquè de cartera ja no en tinc, la màgia negra amb què les democràcies occidentals fan servir les paraules, pobretes, és l’hòstia.
