Jornades europees de patrimoni
Ara fa 25 anys el Consell d’Europa va crear les Jornades europees de patrimoni. Uns anys més tard la Unió Europea decideix també afegir-se a la celebració. El seu objectiu era, i ho continua essent, la difusió i sensibilització del patrimoni cultural. Generalment se celebren un cap de setmana entre els mesos de setembre i octubre, amb un mateix lema que ens permet descobrir des dels llocs més comuns fins als llocs més desconeguts i insòlits de tots els indrets participants.
Els francesos foren els primers a celebrar aquestes jornades, l’any 1984. De fet la ciutat de París és una de les més actives culturalment parlant durant el cap de setmana en qüestió. Un any després, durant la celebració de la 2a Conferència europea de ministres responsables del patrimoni cultural, la proposta del ministre de cultura francès va tenir tan bona acollida que avui en dia se celebren a més de 50 països i comunitats.
Andorra va signar la Convenció cultural europea el 10 de novembre de 1994, i per tant enguany hem celebrat la 22a edició de les jornades, entre els dies 15 i 22 de setembre, dedicades a posar a disposició del públic diverses col·leccions privades, gestionades directament, o no, per algunes de les institucions del Govern implicades en l’organització de l’esdeveniment.
La Biblioteca Nacional, com a institució gestora del patrimoni bibliogràfic nacional, va decidir participar-hi oferint l’oportunitat a tots els ciutadans de visitar la col·lecció Bíblies del món, recentment inaugurada a la basílica-santuari de Nostra Senyora de Meritxell, i el fons Casal i Vall, donatiu de la família en qüestió i que no havia estat obert al públic fins llavors.
El fons bibliogràfic Bíblies del món constitueix un veritable tresor en comparació amb el conjunt de centres documentals dedicats a les sagrades escriptures. Sens dubte en podem trobar d’altres i segurament molt més nombrosos en volums que el nostre, però en cap cas amb el mateix esperit amb què aquest fou creat: recollir tot un conjunt de documents bíblics tenint com a eix fonamental la llengua en què foren escrits. La família Roquet-Portella va passar molts anys recorrent el món i recollint-ne en persona els exemplars en les llengües més inhòspites. És més, el seu esperit aventurer encara no ha minvat i la col·lecció creix mes rere mes.
El fons Casal i Vall és fruit de dues donacions. Un primer grup de documents va arribar a la Biblioteca Nacional ara fa uns anys, el qual contenia nombrosos exemplars editats per la mateixa editorial o impresos pels antics Tallers Gràfics Casal i Vall. Recordem que l’empresa fou creada pels quatre germans, Narcís, Jacint, Jaume i Joan, l’any 1956, i inicialment únicament es dedicaven a imprimir documents que provenien d’editorials catalanes, que veien minvada la seva producció a dins del seu territori a causa de la censura. Anys més tard, però, Casal i Vall començà a editar els seus propis llibres, principalment de matèria religiosa.
El segon donatiu provenia del material contingut a l’edifici del carrer Pompeu Fabra, abans que la família decidís enderrocar-lo per dedicar el sòl a altres menesters. En aquest cas vàrem rebre molts documents relacionats amb la història de la impremta, però també nombroses peces que formaren part dels fons particulars d’alguns membres de la família, així com algunes peces de treball amb les quals havien pogut imprimir algunes de les obres més populars de la impremta: linotípies, matrius, clixés, material sense enquadernar, etc.
En tot cas estem infinitament agraïdes a les respectives famílies per haver tingut la deferència de cedir el seu fons a una institució pública com la nostra per al gaudi i estudi del públic en general, i esperem que les properes Jornades assoleixin el mateix èxit de participació ciutadana que les que acabem de celebrar.
Versió per a imprimir