Una vegada acabat el període estival i els dies vora el mar, és un gran plaer gaudir de les propostes que diferents organismes andorrans organitzen amb la tornada a la rutina. Amb la bona excusa de celebrar les Jornades Europees del Patrimoni, hem pogut gaudir d’una munió de propostes culturals.
Sense cap dubte, s’ha de felicitar els responsables de Patrimoni Cultural, Arxiu Nacional d’Andorra, Museus (Isabel, Lidia, Ruth) i a totes les persones que hi han col·laborat del ministeri de Cultura perquè cada any se superen amb escreix i ens presenten unes activitats d’allò més interessants que s’esmercen a mostrar-nos fets i persones sovint oblidades que van aportar el seu granet de sorra al desenvolupament d’Andorra.
Avui us parlaré de la visita guiada de l’Andorra dels refugiats de la mà de l’apassionat historiador Pau Chica que durant tres hores i mitja, que es van fer molt curtes, ens va donar una classe magistral de la història d’Andorra. Ara ja no mirarem de la mateixa manera varis indrets o edificis del nostre país. En Pau va saber transportar-nos al passat a través de personatges carismàtics i altres no tant que podríem qualificar de carronya però que malauradament van tenir un paper actiu en algun moment de la nostra història durant la Segona Guerra Mundial. Una visita espectacular en tots els sentits on la passió i l’art de comunicació del Pau ens va meravellar amb explicacions, fotografies i anècdotes.
Fets curiosos com que fins a la tercera part del segle XIX, quan hi havia un presoner es podia donar el cas que el tinguessin tancat en una habitació d’algun veí de la parròquia. Després ja els van tenir tancats a Casa de la Vall, però pel que sembla no els tenien gaire vigilats i algun s’havia escapat.
Bisbes i veguers també van estar presents en el relat, entre ells en Charles Romeu, veguer francès a Andorra del 1887 al 1933, amb el que té haver estat un testimoni privilegiat dels grans canvis. Política i equilibri entre els dos coprínceps.
Del passatge de refugiats durant la Guerra Civil espanyola tenim la constància que les fotos que els feien per presentar els documents a les autoritats andorranes es feien a la façana de la planta baixa de Cal Guillemó. No gaire lluny d’allà tenim l’edifici que es va construir per la vegueria francesa amb un episodi lamentable amb un “funcionari” de Vichy que tant sí com no va deportar una parella de jueus que es van tallar les venes allí mateix abans de ser enviats cap a França. Més de 8.000 jueus que van travessar les nostres muntanyes i sortosament la gran majoria van arribar al seu destí. També es va exalçar el paper de la dona amb el passatge de refugiats on elles els cuidaven i alimentaven fins a la seva partença. Dones fortes i valentes que estaria bé reconèixer i homenatjar.