Hi ha coses que només et poden passar en un país com aquest, normalment coses bones que en un Estat de dimensions més grans, a causa del major nombre de població, és més difícil que et puguin passar per una senzilla qüestió de probabilitat.
L’anunci, gairebé per sorpresa, de l’actuació de la Joss Stone a l’Art Hotel d’Andorra la Vella va sorprendre molts dels seus seguidors al país. Cal dir que és una cantant que gaudeix d’una popularitat moderada al nostre país, però el centenar de persones que érem allà vam gaudir de manera excepcional de la seva espectacular veu acompanyada només d’un guitarrista que la complementava discretament i amb mestratge. El boca a boca va funcionar molt bé i es va convertir en l’acte del cap de setmana, va crear l’expectació merescuda i la Joss Stone va complir amb escreix oferint una nit de rythm & blues i soul inoblidable.
Gran part del públic assistent va gaudir d’allò més, però deixeu-me que us digui que una vegada més hi va haver gent que va confondre un concert amb una terrassa de bar. Fins i tot l’artista va haver de baixar de l’escenari a cridar l’atenció, amb molta simpatia i sense deixar de cantar, a una parella que estaven xerrant com si no estigués passant res al seu voltant. 
Aquest concert, que va tenir lloc el 22 de juliol, formava part del Total World Tour, una gira mundial que està fent la cantant anglesa per tots els països de l’ONU. I a cada país on va fa un regal, a part del seu concert, a un músic local; aquest cop li va tocar al Lluís Cartes, amb qui la Joss Stone va voler enregistrar el darrer single del cantant andorrà, Diuen, diuen..., per publicar-lo posteriorment al seu Youtube. Jo, que fa trenta anys que toco amb el Lluís, el vaig ajudar acompanyant-los amb la guitarra, un privilegi.
La Joss Stone va cantar en català, era una de les premisses que demanava; ha cantat en gairebé totes les llengües del planeta perquè crec que ja ha fet això mateix en més de 130 països.
La sessió de gravació va ser molt agradable, amb l’ajuda de l’amic Juli Barrero vam buscar un entorn adient, que deixés bé el nostre país a ulls del món, amb el Casamanya com a teló de fons. La resta va ser fàcil, ella ja s’havia après la cançó i la lletra en català, vam corregir-li algun petit detall de dicció i endavant, tot talent i intuïció musical.
Tot el grup humà que l’acompanyava desprenia bon ambient i simpatia, va ser un cap de setmana dur pels nervis i la tensió que crea haver d’enregistrar amb una artista reconeguda internacionalment, però la veritat és que ens ho van posar molt fàcil. No dubteu a veure l’enregistrament, està penjat al Youtube, al canal de la Joss Stone; ha quedat molt xulo.
Un cap de setmana que no oblidarem.