Joves amb un futur en la política

Aquests dies hem viscut, com succeeix cada any, la irrupció dels joves del país a la seu del Consell General. La celebració del Consell dels joves resulta ser, irremeiablement, un cop d’aire fresc i net que renova l’oxigen enrarit que sura a les dependències del màxim exponent de la sobirania popular.

Els joves representen, i no tan sols quan parlem de política, el present i sortosament el futur del país. Uns joves exempts, per poc temps segurament, dels maleïts i capciosos tics de la classe política consolidada i, lamentablement, ja revinguda.

I no obstant aquests auguris de segura i lògica pèrdua de la innocència política, alguns dels nostres joves, i alguns dels que han assistit a la sessió del ple del ja solemne Consell jove, esdevindran polítics... dels de càrrec i reconeixement. Polítics de carrera, en definitiva.

Tant de bo sigui així i tant de bo que aquests nous polítics aportin noves formes d’entendre i de gestionar la res publica. Tant de bo que desembarquin nous conceptes i tant de bo que, al mateix temps, es recuperin aquells vells estils del passat, quan la paraula era de pedra picada i les formes, respectades gairebé amb la vida. Tant de bo la modernitat dels nous polítics ens acosti a les velles honestedats, ara amagades, i ens retorni aquelles fortes conviccions fonamentades en el principi de l’interès general per sobre dels interessos particulars.

Els joves han estat, són i seran l’única aposta vàlida i efectiva per canviar allò que s’ha de canviar i per assegurar allò que ha de perdurar. I si aquests joves, polítics i no polítics, saben fer una bona lectura dels vells escrits i una acurada interpretació dels antics usos i costums potser, i només potser, podrem tenir esperança en la recuperació de la integritat dels conductors i governants del país.

Els que abans, i encara ara, es definien com “la canalla” són els que han de tirar endavant allò que els actuals, i no tan joves, polítics els deixaran en herència.

L’actual generació de càrrecs polítics, com ho van ser els anteriors, només són dipositaris i custodis del patrimoni tangible i intangible heretat. Molta cura amb el que es fa dels béns materials i immaterials del país... Però mentrestant això no arriba i es converteix en realitat, cal que estenem una catifa vermella per a aquells d’aquests joves que, any rere any, senten la crida de la cosa pública, de la creació de la llei, del plaer del debat i del sentiment de servei al país..., al seu país.

D’ells és el futur i d’ells serà la responsabilitat de fer allò que, humilment, també han anat fent els anteriors conductors de la nostra societat: custodiar i millorar el llegat que rebin.

Tant de bo que allò que els arribi a les mans sigui, si més no, digne del que van treballar amb molt sacrifici els antics i que va fer d’Andorra un país pròsper.