Fa pocs dies, abans d’inaugurar-se la Fira d’Andorra la Vella, es va presentar l’informe sobre la joventut a Andorra. Naturalment, vam centrar els nostres titulars i posterior desenvolupament de la notícia en qüestions com l’habitatge o els salaris, però hi ha alguns aspectes de l’informe que són especialment preocupants. I és que a més del miler de joves que van participar en el procés per elaborar les prop de 250 propostes sobre habitatge, ocupació, mobilitat, educació, lleure i oci, participació, comunicació i model de país, també van ser entrevistats una seixantena d’agents de diverses institucions i entitats relacionats amb el món dels joves. I un dels denominadors comuns que destaquen en les seves respostes és precisament el títol d’aquesta columna: els joves no se senten prou arrelats al país. Hi ha manca de vincles per una sensació de provisionalitat, d’estar de pas, de no sentir-se ciutadans de ple dret. Aquesta és una qüestió que no hauria de passar desapercebuda. Els joves són el futur, diem, sobretot els que ja tenim certa edat. Per això, la comissió encarregada de l’estudi recomana que sigui aquest un dels punts que s’ha d’abordar en les polítiques de joventut futures –i presents, això ho dic jo–. Si no et sents teu el país, en aquest cas –ho podem aplicar a d’altres realitats– com pots estimar-lo, com pots engrescar-te a aportar el teu gra d’arena perquè avanci d’una manera positiva, inclusiva, integradora? Crec que aquest és un repte importantíssim per a l’Andorra que volem i de la qual s’omplen la boca totes les formacions polítiques, ara que estem a les portes d’unes eleccions comunals, no creieu? Jo sí.
