¿Jugar a fer política o fer política?

Ahir, just un dia després que es donés a conèixer el resultat de l’enquesta, sentíem el Govern fent una “valoració global positiva” de les dades de l’Observatori del CRES del primer semestre de l’any. De ben segur que si el ministre fes un tomb pels carrers a la nit, just abans que passin els escombriaires, la seva percepció canviaria. Perquè no és estrany topar-se gent buscant entre les escombraries. Persones que no només arrepleguen cartrons o ferros vells sinó també menjar. Persones que, com vostès, el ministre o jo, també tenen una vida, i suposo que la volen viure tan feliçment com puguin. Situacions, aquestes, que no són pròpies d’un país ric i avançat, ¿no troben? De fet, l’enquesta del CRES ja apunta que aquí no estaquem els gossos amb llonganisses. El 42% dels ciutadans assegura tenir dificultats per arribar a finals de mes. També deu ser normal això en un país com Andorra. Ara bé, el que es destaca des de les institucions, que tenen encomanada la tasca d’atendre qualsevol disfunció que sorgeixi i no pas defensar dia sí dia també com de fantàsticament fan la seva feina, és que la situació millora. Una lectura parcial si tenim present que qualsevol expert en comportament sociològic sap que en aquest tipus d’enquestes la gent contesta tenint en compte la percepció que té de com marxa el país i no pas la pròpia situació. Enquestes que no serveixen per mesurar com està realment la població. Convindria abandonar l’estratègia quan parlem d’aquestes qüestions. Potser és hora de deixar de jugar a fer política i passar a fer política.