Jugar a porta tancada, un insult

Ja m’explicareu tots quina gràcia té jugar un partit important, a nivell professional, sense públic. Sense aficionats no hi ha esport, i si algú té dos dits de seny –aquests que van amb americana i corbata prenent decisions– que digui que els partits es posposen les jornades que faci falta i ja faran mans i mànigues per trobar dates. Això sí, per a mi i per a molts crec jo, privar la gent de l’espectacle em sembla un veritable insult. El tècnic argentí de futbol, Marcelo Bielsa, conegut com el Loco, va parlar d’aquesta manera dels aficionats: “Què és l’indispensable al futbol? Al futbol els entrenadors no som indispensables, els mitjans de comunicació... tant se val, els dirigents igual, els àrbitres també. L’únic que és insubstituïble és l’afició. El futbol és la gent.” Sense públic, sense passió, sense suport. Una llàstima. No soc un expert en medicina i respecto molt els professionals que desaconsellen anar als llocs més multitudinaris per perill de contagi, però els partits a porta tancada a causa del coronavirus... ¿i els jugadors, el cos tècnic, els àrbitres, els que porten les estadístiques, que són immunes? Com va dir Jürgen Klopp, entrenador alemany del Liverpool. “Ser futbolista no et fa especial, som part de la mateixa societat i ens preocupem. És un problema mutu. Tots tenim el mateix problema.” Ja n’hi ha prou de missatges com aquest que proposa que en lloc de xocar la mà abans de jugar un partit fer-ho amb el colze. Si hi ha por pel covid-19, abaixem la persiana uns dies. No s’acabarà el món, però no privem la gent de l’espectacle. Sense ells no existirien els clubs o el professionalisme. La passió són ells i els esportistes no són immunes.