Reclamava l’altre dia Rosa Gili al Consell una consulta ciutadana sobre la importació i tractament de residus al forn incinerador. Demòcrates i liberals li van tombar l’ocurrència però el cert és que ja tenim aquí l’animalet: la consulta, el referèndum o com se’n vulgui dir. A veure si tindrà raó Roser Suñé, però resultarà que qui està imbuït de referències foranes no som (només) els periodistes que exercim aquí sinó alguns dels nostres polítics, que s’apunten al mantra sobiranista del referèndum com a expressió democràtica màxima i immaculada! En fi, que els referèndums són armes que les carrega el diable ho va comprovar fa un any David Cameron, i ho comprovarem nosaltres mateixos els pròxims mesos –si ens deixen, com diria Joan Sans– a compte del referèndum sobre l’acord d’associació que el Govern perdrà si té els nassos de convocar-lo. Però aquesta no és la qüestió. La qüestió és la de sempre: d’una banda, la irresponsabilitat dels polítics, que es volen treure el mort de sobre amb l’argument democràtic de deixem que el ciutadà s’expressi. Demani’s el lector honestament si es considera competent per opinar de forma sensata i raonable sobre la planta de CTRASA, sobre l’heliport o sobre l’acord d’associació. D’altra banda, si podem opinar sobre allò de què no tenim ni la més remota idea, per què no fer-ho també sobre el Cirque du Soleil, sobre el Poblet de Nadal, sobre la rotonda del Punt de Trobada, sobre la màquina de radioteràpia o sobre el Museu Nacional? I la definitiva: qui podria votar, en una d’aquestes estupendes consultes? Perquè els residents que fa cinc, deu, quinze anys que paguem i callem potser també hi tenim alguna cosa a dir. O convocaran primer per decidir-ho un altre referèndum (que també perdran)?
