Juliol, el mes d’alegria

Si el mes de maig és, tradicionalment, el mes de les flors, aquest mes, al nostre país, se’l coneixerà com el mes de l’alegria.

És una gran alegria veure com es van desentortolligant tots els nusos que durant mesos ens han tingut amb l’ai al cor com si fossin històries de por. Aquest mes s’acaben totes per donar pas a l’estiu de l’alegria.

Comencem per Sant Julià. Finalment han trobat l’eina salvadora de Naturlàndia. Quina alegria! El Comú destinarà 400.000 euros a fer un estudi per instal·lar una fantàstica tirolina, la més gran del món, que curiosament el maig del 2017 ja deia que es tenia enllestida. També deia que el ràfting començaria aquella tardor i ara ho convertiran en un parc familiar amb piragües. I finalment esperarem que els espònsors del Toni Bou portin els calés que van prometre i Naturlàndia serà molt millor que Port Aventura.

També l’alegria de saber que la Cambra de Comerç inverteix 100.000 euros en un estudi per saber on anirà el futur aeroport d’Andorra. Les males llengües diuen que a Encamp perquè, si no vols heliport, aquí tens aeroport! Però, tranquils, que quan hagi superat tots els estudis de viabilitat sabrem quin lloc és l’escollit. Després, si venen avions o no, és el de menys. Ja en tenim exemples.

I què me’n dieu de l’alegria del casino. Mesos esperant tenir-ne un i, quan ja el tenim, ningú no està content! És que no canviarem mai! Tothom s’imaginava el casino tipus Las Vegas que surt a les pel·lícules americanes i va i guanya un casinet de quatre pisos, amb una sala d’actes per a 200 persones –més o menys, com les Fontetes de la Massana– i on no es podrà fumar! I, a més, els propietaris són tots andorrans! Això és molt fumut. No passa en cap país del món! És trampa! Jo, perquè no m’hi vaig presentar, però també hi soc per elevar el recurs reglamentari.

I The Cloud? Quina alegria més gran! Finalment hem aconseguit que quatre empreses optessin a construir-lo. I li han fet una botifarra, a Som Telecom, com una catedral! Quatre anys fent bullir l’olla i al final s’ha quedat sense caldo i la carn cremada. I alguns ja ho dèiem fa dies. Total, ni Núvol, ni botigues d’alt estànding, ni grans empreses tecnològiques, ni naps ni cols. Però, això sí, val més una retirada a temps que deixar prenyada a la noia.

I l’alegria de la nostra cònsol en convidar a esmorzar tot el personal que ha treballat nit i dia a l’avinguda Meritxell perquè tot estigui a punt per a la inauguració el dia de la festa major? Esperem que les noves voravies i el nou mobiliari canviïn la mentalitat del sector turístic en general i ofereixin bon tracte, bon servei i qualitat. La resta ja ho ofereix el país

I, per acabar, l’alegria del Cirque du Soleil –i no em refereixo a l’espectacle amb el mateix nom. Ens han visitat el seu president i la directora d’esdeveniments. Han dit que Andorra és única i màgica. Que és un bon camp de proves per a ells i un lloc de referència. Que estan oberts a qualsevol proposta i que esperen ser aquí molts anys. Jo també. I ara els diria les meves condicions per si els ministre, el senyor Camp, llegeix aquest article. Jo els demanaria que fessin d’Andorra el seu centre neuràlgic a Europa. Que Andorra sigui la seva seu social, administrativa i de gestió. I de pas que obrin una escola de circ (o digueu-li com vulgueu) on a part de formar artistes de tot Europa també podrien crear els seus espectacles per a Andorra i potser per a altres països. De lloc en tenim. De professionals no en faltaran. De ganes les que facin falta. L’acolliment ja l’han comprovat fa anys. Només cal negociar. I a nosaltres ens calen fórmules noves de negoci a part de casinos i clouds.

Si fos veritat... Oh, quin gran goig, quina joia! Au, bon dia tingueu!