Junts per Andorra: història d’un projecte solidari

Un d’aquells primers vespres de confinament vaig rebre una trucada: “He tingut una idea!” Era el meu amic Jaume Planella, i això no era el primer cop que m’ho deia. Encerant els esquís al garatge per deixar-los llestos per a la temporada vinent, es va topar amb un casc que mai havia portat. No era un casc qualsevol, l’havia guanyat en un concurs i estava firmat per la campiona d’esquí alpí Mikaela Shiffrin. Aquella troballa va ser una revelació per al seu esperit inquiet... Per què no organitzar un sorteig benèfic? Les persones que fessin un donatiu per a la lluita contra el coronavirus podrien optar a guanyar un objecte de valor relacionat amb el món de l’esport. Una idea brillant. 
Us asseguro que quan se li posa una cosa al cap, no li costa gens agafar el telèfon i trucar a qui calgui perquè tiri endavant. L’equip no va tardar a formar-se entre els monitors d’AINA. Web adjudicada al Pere Bergés, de la comunicació se’n faria càrrec l’Isidre Bartumeu i molts altres companys anirien col·laborant, cadascun en el seu camp. A part d’una aportació econòmica, també es podria fer suport anímic als afectats per la malaltia mitjançant missatges que es publicarien al web i es farien arribar als que es trobaven incomunicats a l’hospital. Havia nascut Junts per Andorra, el compte enrere havia començat. Es van donar 48 hores per muntar el projecte amb dos objectius ben clars: recaptar un mínim de 10.000 euros per al ministeri de Salut i aconseguir tants objectes com fos possible per sortejar quan acabés el confinament.
El Jaume m’anava trucant de tant en tant per posar-me al dia. Me l’imaginava a casa seva, rebent notificacions del Whats-App a cada minut, fent videotrucades aquí i allà, mentre que el web anava agafant forma i les xarxes ja començaven a fer córrer la veu. Llançar aquell projecte no era fàcil: calien contactes, valorar la part legal, fer-ne una difusió efectiva, trobar qui podria fer arribar aquells missatges als malalts... cada dia apareixien nous detalls per perfilar. L’associació Gol Solidari es va sumar a l’equip, i en dos dies (sense dormir) ja estava tot en marxa. Tant esportistes del país, com residents i organitzacions, es van unir a la iniciativa amb molta empenta. La majoria dels objectes tenien un gran valor emocional per als seus propietaris, com ara la raqueta amb la qual Vicky Jiménez va guanyar l’Open Austràlia Júnior, els esquís que van permetre a l’Henrik Harlaut penjar-se l’or als X Games d’Aspen o la jaqueta amb què va competir el Lluís Marín als Jocs Olímpics de Pyongyang. El ministeri d’Esports també els va donar suport, afegint una bandera nacional de seda i una moneda de plata al sorteig.
Han passat tres setmanes des de l’inici de Junts per Andorra. Al web ja hi ha 29 objectes per sortejar, 79 missatges per als afectats i 10.450 euros recaptats. Les xifres segueixen creixent cada dia i l’impuls solidari no s’atura. Aquesta crisi sembla haver despertat la nostra part més humana, però també la més creativa. Les màquines de cosir treuen fum per produir mascaretes casolanes, els artistes s’uneixen per subhastar obres d’art, les impressores 3D del país funcionen non-stop per fer tiradors de portes. Tots els projectes solidaris que han nascut arran de la crisi sanitària ens fan sentir units, perquè tota la població n’és partícip, ja sigui amb una idea enginyosa, un saber fer, un objecte de valor, un donatiu o un missatge encoratjador. Més que mai, es creen sinergies entre nosaltres i sentim que formem part d’una comunitat solidària. I això és francament reconfortant en els temps que corren.