Katerina Gordeeva, antimilitarista

“Per a qui ens ha pres la primavera
no hi ha perdó.”
Clementina Arderiu

Digues el que vulguis, però quan pensem en França durant la II Guerra Mundial, no ens ve a la ment el govern col·laboracionista de Vichy, ni el mariscal Pétain que va morir als 95 anys servint cadena perpètua per alta traïció. Ens oblidem de milions de ciutadans que veien en l’Alemanya nazi una alternativa plausible a la possibilitat d’invasió d’hordes de comunistes soviètics. Els que recordem són aquells pocs milers que formaren la Resistència francesa i l’altre copríncep d’Andorra, el general de Gaulle. És com si aquells petits grups d’homes i de dones que prengueren armes fossin allò que realment és França, com si s’hi hagués materialitzat, en ells, la “llibertat, igualtat i fraternitat” de la divisa. I la resta, no importa. 
I vet aquí que em passa una cosa semblant amb la Rússia d’avui. Entenc que voler la pau no prejutja el camí que la ment escull per aconseguir la pau. Sé que hi ha més de dos punts de vista a qualsevol qüestió. Sé que no tinc tota la informació. Que els fets sempre estan contaminats per la propaganda del bàndol que ens els fa arribar. Sé que hi ha situacions a la vida quan toca ser soldat, o – pitjor patiment– la mare d’un soldat: si reps l’ordre, no esculls qui t’envia al combat ni per què.
Neta de tres militars, dos d’ells d’alt rang, ho tinc ben clar. Tot i així, permanentment tinc a la ment aquells qui des del primer dia van sortir als carrers amb un “No a la guerra” rotund. No ho puc evitar. No sé si ho faig com a entusiasta andorrana de nova fornada o com a originària dels Urals. No és només aquesta guerra. A qualsevol guerra el meu cor plora per les vides aixafades, idil·lis destrossats, famílies separades. No hi ha sentit d’Estat que s’ho valgui. 
La presentadora del programa Digues-li a Gordeeva, la periodista Katerina Gordeeva, que des del setembre d’aquest any figura com a inscrita en el registre de persones físiques que actuen com a mitjans d’informació d’agents estrangers per ordre del ministeri de la Justícia de la Federació Russa, diu que malgrat la foscor, l’obligació del periodista és presentar els fets tal com són. Dit això, la teva presentació dels fets tal com els veus sempre influeix com es perceben. Les seves entrevistes amb els que simbolitzen i personifiquen la Rússia d’avui per a ella i el seu equip són una obra mestra de retòrica antimilitarista des del primer dia de la guerra.
Gordeeva, originària de Rostov del Don, mare de quatre fills i guapa com un sol, odia la guerra, qualsevol guerra. Està decidida a representar, mentre li duri la vida, tots els russos que mai han volgut cap guerra i mai no la voldran.