No n’hem parlat prou del concurs dels pisos de la Borda Nova I. Millor dit, del resultat. Concretament, dels que no s’han adjudicat perquè els sol·licitants no complien algun o alguns dels requisits. Està bé que es fili tan prim. Oi tant! Però, és clar, estem en una situació com per fer-ho d’aquesta manera? I encara més. Si es fila tan i tan prim, es té en compte, per exemple, com pot repercutir assignar un pis fosc a Arinsal a una dona de 70 anys que plorava desesperadament pensant en la repercussió que tindria per a la seva salut mental? Per no dir que s’estan adjudicant habitatges a parròquies altes a persones que no tenen vehicle i que pels horaris de la feina els han de rebutjar. Aquest seria un criteri a introduir perquè és quelcom objectiu i no penalitzar-les amb un any sense poder sol·licitar-ne un altre. I això està passant ara que encara la cosa està continguda. Què passarà a partir de l’1 de gener de l’any que ve quan molts ciutadans es veuran obligats a deixar els seus pisos de lloguer per les apujades o perquè els propietaris es venen els immobles? L’Institut de l’Habitatge assegura que estarà en disposició de gestionar la situació. I que consti que considero que qui va al capdavant del comitè rector em mereix tot el respecte pel seu bon fer. Ara bé, segur que no es veuran superats? Com que menda lerenda no té una bola de vidre doncs no pot saber què passarà, certament, tot i que crec que com a mínim la situació serà d’allò més estressant. És veritat que des del Govern s’ha dit -i s’ha fet- que es canviaria el reglament d’accés tantes vegades com sigui necessari, cosa que propietaris i immobiliaris perceben com un símptoma d’un campi qui pugui -i d’una debilitat encara que no ho diguin- que no veuen amb bons ulls. La improvisació es paga cara. Ara, el que és imperdonable és fer passar angoixa a les famílies que albiren un 2027 ple d’incerteses.
