Quan parlem d’addiccions, què ens ve al cap?
La majoria de persones pensen en joves. En adolescents. En adults amb una vida marcada per anys de consum. Però gairebé mai pensem en persones grans.
I tanmateix, les addiccions també arriben a la vellesa.
A Projecte Vida, durant el 2025 vam registrar 15 consultes vinculades a persones majors de 64 anys per problemes relacionats amb addiccions. Pot semblar una xifra petita, però en realitat ens parla d’una realitat molt més gran que sovint queda fora del debat públic.
Les addiccions també envelleixen.
I a mesura que la població viu més anys, aquesta realitat serà cada vegada més visible.
Durant molt temps hem associat el consum de substàncies gairebé exclusivament a la joventut. Però aquesta mirada és incompleta. El diagnòstic Personas mayores y adicciones, elaborat per UNAD i el Grup Social LARES, assenyala que el consum en persones grans és una realitat poc estudiada i sovint invisibilitzada tant en les polítiques públiques com en la investigació.
Durant anys, moltes enquestes sobre consum de drogues ni tan sols incloïen la població major de 64 anys. Parlar d’addiccions sense mirar la vellesa vol dir deixar fora una part important de la vida.
Quan observem amb més atenció aquesta etapa vital, apareixen factors que poden augmentar la vulnerabilitat: la solitud no desitjada, els dols, el dolor crònic, els problemes de salut mental o els grans canvis vitals que arriben amb la jubilació o la pèrdua d’autonomia.
Des de la Red de Atención a las Adicciones (UNAD) recorden que, en moltes persones grans, el consum no comença amb drogues il·legals, sinó amb situacions quotidianes i amb tractaments mèdics que s’allarguen en el temps.
Medicaments per dormir.
Medicaments per a l’ansietat.
Medicaments per al dolor.
En molts casos aquests fàrmacs formen part de tractaments necessaris. Però quan el seu ús es prolonga durant mesos o anys, alguns d’ells –especialment els hipnosedants o benzodiazepines– poden generar dependència.
A això s’hi afegeix un altre factor important: el cos també canvia amb l’edat.
El National Institute on Drug Abuse (NIDA) adverteix que l’organisme de les persones grans pot ser més sensible als efectes de l’alcohol i dels medicaments. Amb els anys, el cos absorbeix i elimina aquestes substàncies de manera diferent, cosa que pot fer que els seus efectes siguin més intensos o duradors.
El mateix organisme recorda també que les persones grans poden tenir més dificultats amb la gestió de la medicació: oblidar dosis, repetir-les o prendre quantitats incorrectes, una situació que pot augmentar els riscos associats al consum.
A més, els símptomes del consum de substàncies en persones grans sovint es confonen amb altres problemes propis de l’envelliment. Problemes de memòria, caigudes, canvis d’estat d’ànim o dificultats cognitives poden ser interpretats com a part natural de l’edat.
I quan un problema no es veu, no es detecta.
Les dades de l’enquesta ESDAM sobre alcohol, drogues i altres addiccions en persones majors de 64 anys, elaborada pel Plan Nacional sobre Drogas, mostren que l’alcohol continua sent la substància més consumida en aquesta franja d’edat, seguida del tabac i dels hipnosedants.
Però potser el factor més invisible de tots és l’estigma.
UNAD alerta que moltes persones grans amb addiccions viuen aquesta situació en silenci. Sovint pateixen una doble estigmatització: per la seva edat i pel consum. En el cas de les dones, aquesta penalització social pot ser encara més gran.
La vergonya, la por al judici social o la idea que “a la seva edat això no pot passar” fa que moltes persones retardin durant anys la petició d’ajuda.
Persones que han arribat a la vellesa amb una història llarga de consum. Però també persones que desenvolupen una dependència més tard, sovint vinculada a medicació, dolor crònic o situacions de vulnerabilitat emocional.
Les addiccions no tenen una única cara. Ni una única edat.
Com a persona en recuperació, sé que l’addicció no entén d’edat. Pot aparèixer en qualsevol moment de la vida, i ningú n’està realment al marge.
Potser el primer pas per abordar aquesta realitat és començar a parlar-ne.
Perquè, igual que passa amb qualsevol altra malaltia, ningú vol patir una addicció. I entendre aquesta realitat és també una manera de cuidar millor.
Les addiccions en persones grans existeixen, però sovint passen desapercebudes perquè no encaixen amb la imatge que la societat té de la vellesa. Parlem molt d’envellir amb salut, però gairebé mai d’envellir amb vulnerabilitat.
I mentre continuem mirant cap a una altra banda, moltes persones grans continuaran patint en silenci una realitat que també mereix ser escoltada.