Vivim en un món cada vegada més accelerat i individualista i en aquest frenesí en el qual ens movem sembla que els petits gestos d’amabilitat i cortesia ja no hi tenen cabuda. Són com una espècie en perill d’extinció, que desapareix agònicament.

Accions tan senzilles com són la de donar el “bon dia” en entrar en un ascensor, cedir el pas a algú en una porta o al pas de vianants o ajudar una persona gran a travessar el carrer s’estan convertint en excepcions i són comportaments que cada vegada costen més de trobar. I mirin que qui els escriu pensa que haurien de ser la norma! Aquest és un fenomen que no afecta només els infants, sinó també els adolescents i els adults. Un fet que evidencia una pèrdua progressiva d’un dels pilars fonamentals de la nostra convivència: el respecte als altres.

L’educació en les bones maneres ens ha estat tradicionalment inculcada des de la infància, però la realitat és que no hauria de ser una qüestió exclusiva dels més petits. És cert que els infants necessiten aprendre a ser respectuosos i a posar-se en la pell de l’altre, però què passa quan en l’entorn on creixen ni tan sols els adults practiquen aquesta cortesia? Si els joves veuen que dir "bon dia" és un costum obsolet quin és l’exemple que realment els estem donant? Donaran també els més petits les gràcies quan se’ls fa un favor si no veuen cap dels adults del seu entorn fer-ho?

Això ens porta a una reflexió més que necessària: la cortesia i l’amabilitat són valors que s’han de reforçar a totes les edats. No n'hi ha prou d'ensenyar als infants a ser educats si després, en arribar a l’adolescència o l’edat adulta, aquests comportaments es queden diluïts en una indiferència generalitzada. En la vida quotidiana, hi ha moltes situacions en què una simple mostra d’amabilitat és la que pot marcar la diferència: deixar passar algú en un pàrquing en lloc de competir per l’última plaça disponible, cedir el seient en un transport públic a qui ho necessita o fer un gest de cortesia a una persona desconeguda. Són actes que no ens costen res, però que tenen un impacte positiu en la societat. S’imagien com serien les nostres relacions socials només s’hi apliquéssim aquests petits gestos? Ben segur que molt millors!

Un altre aspecte que cal reivindicar és que els gestos de galanteria no s’han de veure com una forma de discriminació o bé de condescendència. Que algú t’obri la porta o et cedeixi el pas no hauria de ser interpretat com una mostra de superioritat, sinó com un acte de respecte. La cortesia penso que no té gènere, ni edat, ni jerarquies socials, sinó que és simplement una manera de fer la vida més agradable per a tothom. De fet, rebutjar aquests gestos en nom d’una malentesa lluita per la igualtat pot acabar suprimint aquests elements fonamentals de la convivència. La igualtat real no implica eliminar la cortesia, sinó fomentar-la de manera universal, independentment de qui la practiqui o qui la rebi.

Com els he anat desgranant, la recuperació de l’amabilitat i de les bones maneres no és només una qüestió de valors individuals, sinó un canvi necessari per millorar la convivència col·lectiva. Un acte de rebel·lia a la indiferència cap a l’altre en què es troba immersa la nostra societat. Pensin bé, què ens costa somriure, ser amables, donar les gràcies, demanar les coses amb un “si us plau", cedir el pas o mostrar empatia en situacions quotidianes? Res, no ens costa res, ans al contrari, és una inversió en la qualitat de les nostres relacions i en el benestar col·lectiu. Si tots féssim un petit esforç per ser més amables en el nostre dia a dia, el món seria, sens dubte, un lloc més agradable per viure-hi. Com ho veuen, construïm de nou aquesta societat?