Que cada vegada hi ha més ciutadans que desconnecten i passen de la política, i especialment d’aquelles formacions i maneres de fer tradicionals, és una evidència i un fenomen que, òbviament, no només passa a casa nostra. Segurament de motius n’hi pot haver tants com persones, però és que en força ocasions són els mateixos actors i protagonistes polítics els que, de forma conscient o inconscientment, contribueixen a aquest allunyament i desafecció.
Picabaralles totalment absurdes; el trist, per la manca d’argumentació que denota, i tu més; les competicions per veure qui la té més grossa; les faltes a la veritat o les mitges veritats; o l’embolico per aquí i la desembolico per allà, jugant a l’art de la confusió, fan que sovint la ciutadania pugui tenir la sensació que els polítics, lluny de planificar i vetllar pel benestar dels administrats, actuen més per interessos partidistes i electoralistes que no pas per cap altra cosa.
Aquestes darreres setmanes, i al tomb de la problemàtica de l’accés a l’habitatge i de les dades sobre l’evolució de la inversió estrangera, hem viscut un nou capítol d’aquest estira-i-arronsa. Hem sentit retrets del Govern als partits de l’oposició perquè mentre uns “treballen” per buscar solucions als problemes i preocupacions de la ciutadana els altres en busquen rèdits polítics perquè ja estan “en campanya” i només pensen en les eleccions de l’any vinent. Fins aquí, es comparteixi o no la idea, es podria arribar a entendre, el que ja està totalment fora de lloc és que es falti a la veritat de forma deliberada buscant minimitzar la tasca de les formacions de l’oposició. I és que dir, i fer-ho a més sense enrojolar-se gens ni mica, que l’oposició no ha fet propostes en matèria d’habitatge és una bajanada de l’alçada de les torres que han i estan canviant el paisatge de la vall central.
