Com una premonició. “La censura pren el control a l’Espai Caldes!”. Així s’anunciava a les xarxes l’exposició sobre art censurat ara censurada. Bé, no l’exposició sencera, només la part d’una obra que la cònsol major d’Escaldes, Rosa Gili, va demanar despenjar a escasses hores de la inauguració. Tant de bo hagués estat una broma o un estrambòtic deliri performàtic per posar en context una exposició titulada La censura és la comissària d’aquesta exposició.
L’obra retirada és la portada del setmanari Charlie Hebdo publicada desprès de l’atac gihadista que va patir la redacció l’any 2015 en què van morir 12 persones. Al gener es commemorava el desè aniversari de l’atemptat i la revista va publicar un número especial amb un “Indestructible” a la portada i la clara determinació que “el desig de riure no desaparegui mai”.
Fa deu anys molts donàvem suport a la revista al clam de “Je suis Charlie”. Per exemple, el Museu del Còmic, que va exposar la mateixa portada en un acte de solidaritat amb els afectats. Ara hem vist com es pot qüestionar la seva llibertat d'expressió (que cobreix fins i tot el dret a blasfemar) per una suposada amenaça terrorista que Govern ha desmentit. Només la interpretació més obtusa pot considerar la sàtira de Charlie Hebdo com una incitació a la violència. 
Violenta és la unilateral manca de respecte de tot plegat. A les víctimes del setmanari, per començar; també a l’equip de Cultura del Comú i als responsables de Museu de l’Art Prohibit, que han vist desautoritzat el seu criteri i el treball de mesos, i, per suposat, als qui defensem els drets fonamentals i reclamem representants valents que no es deixin contaminar per la por. 
Perquè recordem que l'atac a Charlie Hebdo va ser un missatge a periodistes i humoristes d’aplicar l'autocensura. Un dels ninotaires afectats, Lacombe, confirma que un cop tot va tornar al seu lloc les caricatures es van apaivagar.  
Què passarà ara amb els artistes, creadors i promotors culturals? Qui s’arriscarà a proposar o programar art (suposadament) perillós si els filtres de control extraartístics són més exhaustius? La tirania del políticament correcte serà la comissària de mostres dedicades a flors (mentre no siguin de Mapplethorpe) i animalons (que Damien Hirst no hagi submergit en formol).
Amb el número especial de Charlie Hebdo declaraven els redactors que no s’han acovardit i que segueixen provocant. Defensen l’humor com a mecanisme per combatre la barbàrie i la foscor. Per això mereixen tot el suport. Donem, doncs, per valentes i encoratjadores les paraules que descrivien l’exposició de l’Espai Caldes com un “mirall d’una realitat complexa, on la llibertat d’expressió continua sent qüestionada i, en molts casos, vulnerada”. Irònicament les signa Rosa Gili al catàleg censurat de l’exposició que, per sort, es pot trobar online.