Ahir em vaig despertar, vaig entrar en la pàgina web d'un diari esportiu i vaig veure el resultat de la Superbowl. No sabia ni qui jugava, així que em vaig quedar exactament igual, però una notícia relacionada em va cridar l'atenció. El titular deia: "Donald Trump esclata contra el xou de Bad Bunny en la Superbowl: 'És terrible i un greuge per als EUA'".
Qualsevol cosa que estigui relacionada amb Bad Bunny a mi també em resulta un greuge, fins i tot sense saber de què es tracta, però en aquest cas, la reacció del president va fer que el meu cervell fes una associació que espero que pugueu perdonar per l'exageració: l'atleta negre Jesse Owens, guanyant quatre medalles d'or en els Jocs de Berlín del 1936 davant de la cúpula nazi. I per què l'associació? Perquè no podria trobar un zasca més clar que Bad Bunny (anava a dir artista, entendreu que no ho faci) reivindicant davant de milions de persones la seva condició de porto-riqueny, i cridant –"ara tothom vol ser llatí"– en l'esdeveniment americà per antonomàsia.
Probablement, la majoria estaríem d'acord amb Trump que “no representa els nostres estàndards d'èxit, creativitat o excel·lència. Ningú entén ni una paraula del que diu aquest tipus, i el ball és repugnant, especialment per als nens petits que el veuen dels EUA i de tot el món". Però el zasca és aquí. I se'l dona, com diu la famosa frase que es fa servir a l'NBA, a tota la cara. A la cara d'un president que, com està succeint en molts països del món, inventa un relat que res té a veure amb la realitat. Perquè als EUA, la comunitat llatina ja representa el 20% de la població. Perquè el país té els mateixos 200 anys d'història que la resta del continent, encara que Trump s'esforci per fer-nos creure que ja eren aquí quan els vikings van arribar a  Groenlàndia l'any 1000.
De totes maneres, és trist que el món estigui com està. Repetint filies i fòbies del passat segurament a conseqüència de no haver estudiat la Història com caldria. Perquè aquests relats tergiversats l'única cosa que generen és violència. En aquest cas, en forma d'esquerda i polarització, en discursos que estableixen que no importa el debat i que estàs amb mi o contra mi. S'ha perdut el centre i és una llàstima. Però també, gràcies a aquesta polarització, s'ha perdut l'autocrítica.
Fa dos dies van ser les eleccions a Aragó, i com va passar a Extremadura, VOX continua guanyant representants. No sé bé per què serà, hi entenc poc, de política, però el sentit comú, que crec tenir, em diu que si l'única justificació que proposa l'esquerra a aquest gir radical és que la gent, de sobte, s'ha tornat fatxa, aquesta dinàmica no farà més que créixer. Però bé, ja sabem com funciona, això de no voler perdre els xiringuitos.