La proclamació de la II República Espanyola va propiciar l’aparició d’un setmanari  satíric de caràcter polític, que lluny d’alinear-se amb l’esquerra incipient, es dedicava a enfoter-se d’ella a base de bé. Amb el títol de D.I.C. (Diari dels Interessos Catalans), els lectors tenien una cita cada dissabte amb la seva revista de capçalera, especialment si la seva intenció era llegir articles majoritàriament favorables als ideals més burgesos.
I ves per on que el 21 de juliol del 1934 ens trobem amb una pretesa entrevista signada per un tal Koki, un nom d’allò més suggerent, al nostre antiheroi del moment, el príncep Borís I d’Andorra. Explica el nostre amic Koki, que quan es trobà amb el gran sobirà, originari de la terra dels formatges, estava redactant un nou Reglament de la Llei de contractes de Conreu, un text que publicaria amb tota impunitat gràcies a l’absència d’un Tribunal de Garanties. Interrogat el periodista sobre les intencions de la seva visita, aquest va respondre regalant-li les orelles: “Vinc a interviuar-vos, car la vostra posició, actualment i internacionalment és molt més important que la de Mussolini fent de pagès”. Sembla ser que aquelles paraules van tocar-li la fibra al nostre futur rei, que de seguida va decidir centrar tota la seva atenció en aquella entrevista. 
Qüestionat sobre l’origen de les seves pretensions, en Boris I declarà que “Els Boris Goudonoff, tan coneguts dels amants de la música russa, havien decidit que un príncep successor llur, fos príncep sobirà d’Andorra, i per fi ha arribat el compliment de llur profecia: jo soc l’elegit...” Borís I, fent de Neo, quan Matrix encara no existia a la ment de les germanes Wachowski, és impagable. 
Arribats a aquest punt, un nou convidat estrella entra en escena: el Duc de Guisa, amb qui suposadament Borís I s’havia posat en contacte per fer-li saber les seves intencions. Tot i no rebre mai cap resposta, a partir d’aquell moment va decidir autoproclamar-se el seu representant: “El Duc de Guisa li toca fer aquell paper que es resumeix amb el refrany castellà que diu: 'Yo me lo guiso, yo me lo como'. Vull dir que he sentit dir que a Andorra s’hi passa molt bé l’estiu, i pensa fer-s’hi una caseta amb un hortet...”. Sublim.
I com pensava dur a terme el gran Borís, la seva incursió al nostre territori? Ben fàcil. Resulta que un bon dia, van venir a trobar-lo una dotzena d’excursionistes, una societat anomenada Palestra, que en fer figa totes les seves actuacions guerreres previstes, oferiren els seus serveis a un preu bastant mòdic, i és clar, tenien tantes ganes de demostrar el seu heroisme que no podia deixar passar l’oportunitat d’ajudar-los. 
L’entrevista es tanca amb l’anunci d’un acord del príncep amb la Generalitat de Catalunya per instaurar un nou laïcisme a tot l’imperi, que havia de facilitar que el nostre estimat Borís es convertís en Bisbe Laic d’Urgell, en substitució del copríncep episcopal de torn.
Si la realitat ja resultava prou còmica, aquesta entrevista ve a rematar-la.