L’empremta inesborrable de Déu és la petjada de Déu al món i a la vida, la marca, el senyal de la seva existència. Jesús és el paradigma d'empremta inesborrable. La seva vida, mort i resurrecció canvien el curs de la història. Ens deixa un llegat que transcendeix.
El títol d'aquest article em va sorgir durant un somni, per això em fa especial il·lusió aprofundir i escriure sobre el que significa. Penso i sento que és un tema important que cal tractar. M'alegra sentir que Déu il·lumina la nostra vida. Ell ens inspira i ens guia. 
En primer lloc, vull reflexionar sobre el significat d’empremta. Una de les accepcions és: rastre, senyal, vestigi que deixa algú o alguna cosa. També vol dir impressió intensa i duradora. D'altra banda, el terme inesborrable va més enllà de la simple impossibilitat física d'esborrar alguna cosa. Fa referència a les experiències, records, sentiments o aprenentatges que ens deixen una traça profunda.
Així, l’empremta inesborrable de Déu és el senyal de Déu al món. La seva petjada es revela a la Creació: als éssers vius, a la immensitat del mar i del cel, en una posta de sol... Crec que aquest és el motiu pel qual ens relaxa i tranquil·litza estar en contacte amb la natura, en quietud, en silenci, meditant. Som naturalesa i univers. 

La petjada inesborrable de Déu ens fa sentir que formem part d'un tot, que és Déu. Ell és la Unitat indivisible. Com afirma Pablo d’Ors, "l'expansió de la consciència ens porta a veure que tot està vinculat amb tot i el vincle de tot és l'Amor".
L'empremta inesborrable de Déu es manifesta de múltiples maneres, però especialment es reflecteix en nosaltres, els seus fills, la seva obra més bonica, la més complexa i perfecta, el miracle més gran, la que més estima. "Quan miro el cel que han creat les teves mans, la lluna i els estels que hi has posat, jo em dic: "Què és l’home, perquè te’n recordis? Què és un mortal, perquè el tinguis present?" (Sl 8, 4-5).
L'empremta inesborrable de Déu s'entreveu en tots i cadascun de nosaltres, encara que moltes vegades no en siguem conscients. Forma part de la nostra identitat de fills de Déu, del nostre ADN. Deixa marca al nostre ésser i configura la nostra essència. La petjada de Déu s’inscriu a l'ànima immortal de cada nova vida. Som la petjada de Déu al món.
L’empremta inesborrable de Déu és comunió i unificació. És veure la presència de la divinitat en tot. És viure des de l'Ésser. Pablo d’Ors afirma: "Déu no existeix, sinó que Déu és. Nosaltres som l’existència de Déu". Així mateix, Simone Weil al seu preciós llibre, A l'espera de Déu, assevera: "En l'estat de perfecció, que és la vocació de tots, ja no vivim en nosaltres mateixos; de manera que, per aquest estat, Crist en la seva integritat, en la seva unitat indivisible, es converteix en cert sentit en cadascun de nosaltres de la mateixa manera que està íntegrament en cada Hòstia consagrada. Les Hòsties no són part del seu cos".
La petjada inesborrable de Déu es manifesta amb la bondat de les persones, però especialment amb l'amor que desprenen. "És com si la Paraula de Déu hagués d'entrar a les entranyes de la teva ànima, els teus afectes i la teva conducta. Si hem deixat espai al Senyor, qualsevol paraula que surti de la nostra boca, Ell l'haurà induït amb amor infinit" (Sant Bernat). L'empremta inesborrable de Déu és tot acte d'amor i és un avenç del Cel.
Seguir la petjada inesborrable de Déu és actuar en cada moment de la nostra vida pensant obrar com ho faria Crist.
Els cristians seguim l’empremta inesborrable de Crist. Ell és el nostre Camí, Veritat i Vida. Seguint la seva estela d'eternitat podem fer que les nostres petjades condueixin a Crist. "Els meus passos segueixen les teves rutes, els meus peus s’hi mantenen segurs" (Sl 17, 5).
Déu amb el seu infinit amor ha deixat una empremta inesborrable al meu cor i per això us ho vull transmetre.