Fa uns dies llegia al diari El País l’entrevista a l’Anu Bradford, catedràtica de Dret i Organitzacions internacionals de la Universitat de Colúmbia. En una resposta sobre els aranzels que impulsa el president Trump deia: “L’aranzel més gran de tots és la incertesa. Cap empresa pot fer inversions sense saber quins seran els aranzels el proper mes”. Té tota la raó. Per això, tan important és pactar uns aranzels que no ofeguin l’economia i el comerç mundial, i que no representin una llosa per als consumidors finals, com fer-ho ràpid i amb un horitzó d’estabilitat a llarg termini. Per ara, malauradament, no sembla que s’avanci en aquest sentit.
L’arribada de Trump ha incrementat la incertesa geopolítica, però ja portem anys que la incertesa s’ha cronificat. Vells i nous conflictes bèl·lics; recel dels veïns i rebuig a la diferència; avenç dels règims autoritaris que s’alimenten de l’augment de la pobresa i que, paradoxalment, només afavoreixen l’1% que aglutina tota la riquesa; negació d’un canvi climàtic que cada cop ens fa més vulnerables; concentració del poder polític i econòmic en mans de les 20 corporacions més grans del món; proteccionisme i desregulació –una altra paradoxa–; i desinformació, molta desinformació –les fakes–. Tot plegat ens situa damunt un polvorí que no fa preveure res de bo en un escenari de campi qui pugui –és a dir, el més fort.
Al llarg de la història, després d’un període d’incertesa –un cop superada– hi ha hagut un rellançament i llargs períodes de creixement. Durant dècades la incertesa s’ha gestionat amb prudència i paciència, ajornant les decisions de consum i inversió. El problema és que avui la incertesa és permanent. En l’època de l’economia global, de la digitalització i de les xarxes socials, tot va molt de pressa i els motius d’incertesa s’encadenen. En aquest escenari és fonamental gestionar d’una altra manera. La incertesa genera pessimisme, el pessimisme porta la por i la por paralitza, i una empresa paralitzada està morta. Si es continua fent com sempre, com ens diu l’Anu Bradford, les empreses difícilment invertiran en un entorn d’incertesa. Però si la incertesa s’allarga indefinidament i les empreses no inverteixen, no es renoven i no evolucionen, el resultat serà molt pitjor.
No hi ha fórmules màgiques i, menys, infal·libles. Però sí que hi ha coses per fer. Davant la complexitat i la incertesa s’ha de fugir de les decisions intuïtives i els lideratges messiànics. Més que mai les decisions s’han de prendre d'acord amb dades –dades fiables– i a la seva anàlisi. L’obtenció de les dades, el seu tractament i la seva projecció amb anàlisis predictives l’han de fer professionals especialistes dotats d’eines i tecnologia potents. Un cop es disposa de bones dades, correctament tractades, toca interpretar-les. Mai, i menys en temps d’incertesa, podem deixar l’anàlisi en mans d’una sola persona o d’estructures extremadament jerarquitzades. Hem d’obrir el ventall de persones que les interpretin introduint col·laboradors de diferents departaments i diferents perfils que enriqueixin l’anàlisi i aportin visions variades i, fins i tot, contraposades.
Bones dades i anàlisis curoses per prendre decisions. Però compte, la incertesa ens pot engolir en un bucle d’anàlisi permanent. Tot el contrari, es tracta de tenir més dades per ser més ràpids en la presa de decisions. Per això els processos han de ser àgils i flexibles. En temps d’incertesa les empreses han de ser més permeables a l’error i ràpides en la rectificació.
Un tercer element per encarar la incertesa. L’empresa no s’ha d’aturar, no ho ha de posposar tot. Potser no és el millor moment per als canvis radicals i de gran calat, però sí que és un moment ideal per impulsar molts microcanvis que permetin l’evolució i millora contínua, i transmetin al mercat –clients, proveïdors i inversors– que l’empresa no està paralitzada pels dubtes.
I encara un darrer apunt. Un bon antídot contra la incertesa és la diversificació. Diversificar productes, serveis, proveïdors i, en la mesura del possible, mercats. Com més diversificats més protegits.
