Passen les setmanes i creix la sensació que hi ha força ciutadanes i ciutadans que voldran aprofitar el referèndum consultiu sobre l’Acord d’associació amb Europa per donar una plantofada política al govern de Xavier Espot. L’Informe, amb un Monogràfic sobre l’Acord d’Andorra amb la Unió Europea, que la Cambra de Comerç va presentar el 3 de juny, ha vingut a confirmar aquesta sensació de rebuig.
Es va armant un vot que no serà pas contra l’associació amb la Unió Europea sinó contra el conjunt de l’acció política del govern de DA i Ciutadans Compromesos.
No es tracta únicament de l’habitatge sinó de la diferència cada cop més gran de renda i riquesa entre grups socials o de la caiguda de les expectatives de millora per als més joves.
Menys expectatives laborals i empresarials comporten més incertesa sobre el futur que amb la creixent exclusió residencial formen part de la base material de l’augment del populisme.
Alguns dels que volen votar ‘no’ en el referèndum consultiu són electors que s’afegiran als votants d’Andorra Endavant en les properes eleccions generals del 2027. Són ciutadanes i ciutadans que treballen però no poden accedir a un nou habitatge amb el seu sou i tenen serioses dificultats per arribar a final de mes.
Són gent treballadora i esforçada que no acostumava a queixar-se però ara constata que el sistema assentat els darrers catorze anys de govern de DA no li assegura un lloc al seu món, Andorra.
S’estan esquerdant així els fonaments de la nostra casa comuna, la Constitució del 1993.
I s’està generant una gran desconfiança: internament, en la relació de la política amb bona part de la societat civil, i també a l’exterior perquè els dubtes sobre la consolidació positiva de l’acord d’associació amb la Unió Europea no ajuden a reforçar la credibilitat de les institucions andorranes en l’àmbit internacional.
Estem davant un escenari preocupant. Si es manté la incertesa quant a la voluntat de confirmar la consolidació positiva de l’embrancament d’Andorra amb la Unió Europea l’economia andorrana està sotmesa al risc de veure’s degradada al nivell de màxima inseguretat i desconfiança mentre que la liquiditat de l’Estat s’acosta a nivells d’alerta.
L’acord d’associació amb la Unió Europea ens ha de fer obrir una etapa de reconstrucció que només podrà dur-se a terme, és ben evident, amb un consens molt ample.
Reconstruir significa, al capdavall, reformular els fonaments de l’Estat social a partir de les pensions i de la diversa articulació dels serveis, significa buscar un equilibri entre públic i privat en les jornades de treball i en les retribucions, significa sobretot articular polítiques de despesa pública d’inversió i adoptar instruments pel desenvolupament sostenible i durador que donin impuls a l’economia escollint el camí adequat, el que es dirigeix a les capacitats del país i les competències de la nostra gent.
En aquest context l’opció que pot donar més seguretat al país és reforçar l’embrancament amb la Unió Europea.
Tanmateix la fotografia de la visió empresarial sobre l’acord que dona l’informe de la Cambra de Comerç és molt més que un toc d’atenció al Govern.
Si un 42,5% dels enquestats no creuen que l’acord “aporti cap benefici” i el 31,6% declaren que no tenen “prou informació per valorar-ho” la conclusió és clara: el secretari d’Estat i el Govern no ho han sabut explicar prou bé.
I en lloc de reconèixer-ho amb humilitat i seny el ministre portaveu, posant el cap sota l’ala, ha volgut minimitzar l’enquesta de la Cambra defensant la tasca “ingent” capitanejada per la secretaria d’Estat d’Afers Europeus per informar sobre l’acord, fent inventari de trobades, dinars i esmorzars amb sectors empresarials.
Queda clar que, de moment, la tasca ha estat insuficient i molt deficient.