Era al musical Hair on anunciaven l’inici de l’era d’Aquari, una època d’harmonia, confiança i comprensió, però sembla que falten algunes dècades perquè hi entrem. El que està clar és que a casa meva l’era de l'aquari s’acaba, o almenys això sembla.
Fa més de vint anys que els meus sogres es van comprar una torre en una localitat costanera catalana, van comprar la casa directament al seu antic propietari, que hi va deixar tot d’objectes. Discos, llibres, un futbolí i un billar, balances i altres estris ràndom, molts dels quals tenien un destí evident, i no parlo dels discos ni dels llibres, ni del futbolí o del billar, que evidentment es van quedar per al lleure familiar. En una de les estances hi havia tot d’aquaris, no vam saber ben bé mai què hi feien aquelles peixeres, allà, grans, petites, professionals com de botiga d’animals, peixeres per criar, tot molt rar. I jo que soc més d’arreplegar que no pas de no fer-ho, em vaig quedar un aquari menudet, un de petit per esbrinar de què anava allò de l’aquariofília.
Una vegada a Andorra, vaig anar a l’Aquahobby, que en aquella època em quedava a la vora de casa i vaig comprar el kit inicial d’aquarista, amb tot allò que calia per submergir-me en aquest nou món: pedres per al fons, una bomba d’aigua amb un filtre mecànic, ampolles amb productes químics per condicionar l’aigua, testos per saber l’estat de l’aigua i estabilitzadors del PH, del GH i del KH, aquests darrers tenen a veure amb la duresa de l’aigua, i també un líquid per mantenir a ratlla els nitrits en cas que els testos sortissin alterats. I en aquest punt encara no hem parlat dels peixos, que tot això no era per tenir només un aquari d’aigües cristal·lines, era perquè a dins hi hagués peixos.
Guppis, guramis, neons i altres tipus de tetres. També peixos àngel, els espectaculars lluitadors de Siam, també anomenats Beta, els plecostomus coneguts popularment com a neteja fons perquè amb la seva boca en forma de ventosa, neteja les indesitjables algues dels vidres. No sé quantes espècies de peixos i plantes aquàtiques han entrat a casa, no he tingut mai més d’un aquari a l’hora, però sí que aquella primera experiència, una mica per jugar, ens va enganxar i aficionar a aquesta activitat i això va anar fent que la capacitat dels aquaris comprats posteriorment cada vegada fos més gran.
Com deia a l’inici, l’era de l’aquari s’acaba a casa meva; la meva situació actual és la següent: un aquari de 120 litres (no és gaire gran, tot i que us ho pugui semblar) amb un petit peix immortal a dins, en un espai on podria haver-hi una quinzena de peixos petits, amb la bomba d’aigua, comprada fa escassament un any, acabada d’espatllar i amb poc temps i poques ganes de tornar a començar. Així estic, no sé si tirar la tovallola, esperar la mort del darrer dels peixos i buidar el tanc i posar un sabater al seu lloc, o canviar la bomba del filtre i reprendre una vegada més aquesta activitat que fa vint-i-cinc anys vaig començar.
Seguiré informant.
