Una cosa dolenta de viure a Andorra és que algunes novetats cinematogràfiques arriben, si ho fan, amb retard com Rodalies Catalunya. És el cas de Melania, el documental sobre aquest personatge que de tot el sarau ianqui és l’únic que no té explicació des de la psiquiatria.
El Doctor House podria identificar en Donald Trump i la seva disfressa de Trinaranjus trastorns mentals recollits en el manual de diagnòstic DSM-IV (i la seva revisió TR) i reconeguts per l’OMS més o menys tractables, però Melania Trump és una esfinx, una abstracció, un impossible filosòfic amb la seva mirada gèlida com d’estàtua plantada en un Burger King.
La seva conversió en figura hieràtica s’ha vist accelerada per la compra d’uns barrets rodons com una plaça de toros pels quals Clint Eastwood hauria pagat una fortuna. El mes passat va publicar a Instagram la seva foto oficial, pòster o portada de Vogue com a primera dama. En blanc i negre, amb esmòquing i camisa blanca, amb l’Obelisc al fons de la finestra, fotografiada per Régine Mahaux i amb la mateixa mirada fulminant que el Dr. Smolder Bravestone a Jumanji o la d’acer blava de Zoolander.
Cal esperar que el documental que pot concórrer al Sitges Film Festival (terror i fantasia) aclareixi la veritable identitat de Melania. Podria tractar-se d’un robot que va a piles, el que explica que a cops entri en mode estalvi d’energia, tot el contrari que el conillet de Duracell; podria ser una alienígena enviada pel vident Carlos Jesús des del planeta Raticulin a la constel·lació d’Orió per accelerar la destrucció del nostre planeta o és una senyora normal que un bon dia es va enamorar de Donald Trump.
De les tres, però, ja podem descartar la darrera per inversemblant.
