Fa poc vaig anar a Budapest, i des de l’aeroport al centre totes les tanques publicitàries eren plenes de propaganda antieuropea. Aquesta imatge no era una simple campanya electoral, era la representació visual d’un sistema de captura de l’estat que ha servit de mirall per a la nova dreta radical a tot el món. Durant més d’una dècada, l’Hongria de Viktor Orbán ha sigut el laboratori on s’ha cuinat l’antidemocràcia, un model exportable que ha fascinat des de Donald Trump fins a Santiago Abascal.

Steven Forti defineix aquesta estructura com la Galàxia Ultra. No es tracta d’un conjunt de partits aïllats, sinó d’una internacional reaccionària perfectament connectada, i Budapest n’era el seu Vaticà. Allà se celebraven les conferències de la CPAC, on membres de Vox, del melonisme o de l'entorn de Marine Le Pen anaven a aprendre com es pot esmicolar la democràcia des de dins. Aquesta xarxa es fonamenta en una infraestructura ideològica potent, amb think tanks com el Mathias Corvinus Collegium, que mama fons públics milionaris per a formar les elits del futur sota els “valors” del nacionalisme excloent, el combat contra el wokisme i la demonització de les institucions europees i de dret internacional.

Però el que semblava un bloc monolític sembla que ha començat a esquerdar-se. Les eleccions hongareses d’aquest abril han certificat el que molts consideraven impossible: la derrota d’Orbán. L'aparició de Péter Magyar i el seu partit TISZA ha capgirat el tauler. Magyar no és un líder sorgit de l’oposició d’esquerres, a Hongria ja no tenen representació al seu fastuós parlament, sinó un intern del sistema orbanista. Coneix les clavegueres del règim perquè en va formar part, i ha estat capaç de trencar l’hegemonia de Fidesz parlant el mateix llenguatge nacionalista, però sumant-hi una lluita aferrissada contra la corrupció i un gir cap a la centralitat europea.

El triomf de Magyar obre un escenari d’incertesa, però també d’esperança per al projecte europeu. Tot i que el seu perfil continua sent conservador, la seva prioritat és el retorn a l'estat de dret, la independència judicial i la transparència, elements que Orbán havia trinxat sistemàticament per mantenir-se en el poder. La seva victòria demostra que el discurs de la por ha deixat de ser efectiu davant d’una societat que reclama una gestió real i no una guerra cultural constant.

La caiguda d’Orbán envia un missatge a la xarxa internacional de la ultradreta. El canvi a Budapest ens recorda que les democràcies, tot i ser fràgils, tenen mecanismes de correcció si la societat decideix que la propaganda ja no pot tapar la realitat de les institucions degradades. Vull creure que tot plegat no serà un canvi de cromos i que les irresponsabilitats i corrupteles de Trump, Netanyahu i companyia no les podran tapar amb cap tuit, ni reel, ni campanya de desinformació.