Fa alguns dies vaig trobar, de casualitat, una teoria que em va fer pensar. La teoria en qüestió és coneguda com la hipòtesi del Gran Filtre i està plantejada com una possible explicació del perquè no hem tingut contacte amb civilitzacions extraterrestres, en el cas que existeixin tals civilitzacions. La primera resposta que se m'ocorre davant aquesta pregunta és una altra pregunta: Per quina raó hauríem d'estar sols, si l'Univers és infinit? Però ja sabem que la nostra espècie té alguna cosa que ens fa diferents, al punt que moltes vegades freguem el ridícul: l'ego. Ens encanta sentir que som únics i encara que la ciència demostri que la nostra galàxia és només un punt minúscul en l'univers, nosaltres continuem entossudits a afirmar que estem sols.
Lamentablement, ja sabem com acaben les coses en les quals l'ego forma part de l'equació. Però tornem al que m'interessa. La teoria del Gran Filtre va ser formulada i popularitzada per l'economista Robin Hanson en un assaig del 1998 i proposa que en el desenvolupament de vida intel·ligent i civilitzacions avançades ha d'haver-hi un filtre extremadament difícil de superar, i que aquest filtre podria donar-se, o bé pel sorgiment de vida complexa o perquè les civilitzacions tendeixen a autodestruir-se abans de poder expandir-se o contactar-ne altres.
I és precisament aquest segon punt el que em va fer pensar i intentar analitzar aquest possible comportament. Si ho mirem de manera freda, segurament ens sorprendria que una civilització s'autodestruís per qüestions negatives, sigui per guerres internes o per col·lapses econòmics, per posar algun exemple, abans d'aconseguir tot el seu potencial de manera positiva, com seria el fet de poder desenvolupar una tecnologia prou avançada per a abandonar el planeta a la recerca d'altres horitzons. La realitat és que si només mirem el nostre dia a dia i ens mantenim informats sobre el que passa al món, aquesta teoria no sols té tot el sentit, sinó que gairebé no fa falta invertir massa temps a corroborar-la.
El problema crec que es troba en el fet que potser, el nostre instint de supervivència ens fa oblidar d'allò més important: l'esperit de comunitat. Cada vegada més, estem sublimant la individualitat per sobre del col·lectiu. Podem estar d'acord que la globalització i els seus efectes han ajudat bastant a aquest sentiment d'individualitat, perquè davant la intenció que el sistema ens vulgui igualar a altres comunitats, la primera reacció és desmarcar-se i reivindicar el localisme, amb totes les seves particularitats. El més clar exemple van ser els processos independentistes a Espanya, però també el Brexit al Regne Unit, i fins als aranesos demanant independitzar-se de Catalunya.
L'increïble és que encara no hàgim entès que el que ens uneix és molt més important que el que ens diferencia. Espero que si alguna vegada ho aconseguim, no sigui massa tard.