Existeix una esquerra malalta, jo què volen que hi faci, que recorre fins a la nàusea a la reductio ad Hitlerum sense ruboritzar-se i sense haver-ne sentit mai a parlar. L’esquerra malalta titlla de nazi tot bitxo vivent que no combregui amb la roda de molí del genocidi però aix, si tu els dius malalts se senten ofesos com una desvalguda senyoreta victoriana. L’esquerra malalta és la que el dia del Nobel de la Pau a María Corina Machado, que porta un any vivint en la clandestinitat al paradís de Maduro, diu que per això que se l’haguessin donat a Hitler. L’esquerra malalta no distingeix entre ostatges d’una banda terrorista i presoners d’un Estat democràtic. Probablement entendria la diferència si l’haguessin deixat tirada com parrac a la caixa d’una furgoneta com a Shani Louk el 7-O. L’esquerra malalta s’ofèn també si no utilitzes el llenguatge inclusiu o si la deixes passar primer per la porta, però se l’agafa amb paper de fumar quan veu aquella soldat israeliana baixant del darrere d’un 4x4 amb el cul del pantaló tacat de sang. L’esquerra malalta repeteix com un lloret les xifres de víctimes que facilita el departament de propaganda de Hamàs. L’esquerra malalta calla davant les execucions sumaríssimes que s’han prodigat aquests dies als carrers de Gaza. L’esquerra malalta no enviarà mai cap flotilla a Rússia i compara la detenció dels flotillers amb l’infern dels jueus als camps nazis. L’esquerra malalta anima els alumnes del María Moliner a fer vaga per Palestina i, transvestida en Habitatge Digne, convoca una mani contra la “pau imposada” perquè s’ha passat dos anys clamant contra la guerra i ara que s’ha acabat la troba a faltar: prefereixen una mala guerra a una bona pau. Son així. L’esquerra malalta està molt malalta i ara, estimats, ja em poden dir nazi.
