El Festival de Música Antiga del Pirineu feia la parada de cada any a Castellciutat, dijous passat. La sala d’aquest emblemàtic edifici, que es reserva per als concerts, ha acollit gran nombre de banquets, recepcions i trobades de tota mena. El programa que presentava el grup convidat, The Wig Society, sota el subtítol de divertiments galants a Manheim es mostrava d’allò més escaient, i més sabent que el poble de Castellciutat començava la seva festa major. Com si n’estigués assabentat, el contrabaixista del grup presentava el concert tot explicant que estàvem a punt d’escoltar la música que s’interpretava per als nobles, al segle divuit, a les festes d'aquesta ciutat alemanya.
La majoria d’imatges que he trobat d'Ernst Eichner, el primer compositor d’un programa que va canviar l’ordre previst en el prospecte, no llueix perruca –la wig que figura en el nom del grup–. Tot i ser prou conegut en el seu temps, va morir jove i gairebé va passar a l’oblit. Els festivals de música i la feina dels músics i historiadors permet recuperar-los per a delectar els melòmans més empedreïts, per no dir els més friquis. La següent obra, una peça de Wilhelm Friedemann Bach –el primer fill del sempre present Johann Sebastian Bach– no podia amagar cert aire familiar. Tot indica, però, que malgrat el talent per compondre fugues que ens van descobrir els intèrprets del grup instal·lat a Brussel·les, el primogènit va preferir exercir l'art de fugar-se per anar de festa en festa. I sí, en aquest cas, com en la resta de compositors convidats, els retrats que es conserven dels músics llueixen aquest ornament capil·lar tan propi de l'època.
El guió del concert seguia per tant les petjades dels músics més festaires. Així, el següent compositor, Michel Haydn, va preferir quedar-se a Salzburg en lloc d’anar al camp, com el seu germà Joseph, on hi havia més possibilitats de socialitzar. Per tancar el concert tampoc va faltar la música de Boccherini, que comença a ser un habitual als concerts del Femap a Castellciutat. Un músic que es va cuidar, en les seves composicions, de recollir els ecos de la música més popular de la capital espanyola, com demostren els seus fandangos o la música nocturna dels carrers de Madrid. En acabar, potser perquè està mal acostumat i per tal de trobar-hi alguna pega a una més que agradable vetllada musical, el públic va trobar a faltar un bis. Aquest bis tampoc el podran recuperar els futurs oients de Ràdio Clàssica. L’emissora gravarà, en total, quinze concerts del festival. Aquesta destacable xifra demostra l’interès suscitat pel festival en els mitjans més especialitats però també permet atansar l'FM de la festa major a l'FM de la freqüència modulada.
