El temps passa ràpid i han transcorregut deu anys des d’aquell vespre del 29 de març de 2016, quan un tràgic incendi va cremar els apartaments de l’àtic de l’antic edifici Tiffanys de la Massana. Uns fets que restaran en la ment, sobretot, de tots els que residíem en aquell edifici, i també per a tots els que recorden aquells fets.
Els que hi viuen o coneixen la Massana des de fa més de trenta anys, recordaran els canvis que s’han produït –també en altres llocs de la parròquia– en la zona on es troba ubicat el vell edifici, ara reformat, conegut per Tiffanys. Sembla ser que inicialment s’hi volia edificar un hotel, però per alguna raó –potser econòmica– s'hi van construir habitatges.
Havia començat una primavera intensa i encara amb fred i neu que no volien marxar, quan el vespre del dia 29 de març del 2016 es va produir un incendi a la part alta de l’edifici. El foc es va estendre de seguida per tots els pisos alts, mentre els bombers massanecs i altres lluitaven per apagar un foc que va durar fins que van quedar destruïts tots els àtics.
Gràcies a l’ajut d’alguns veïns, i especialment del president de la Comunitat, Francisco Lizama, a més dels bombers, cap dels residents no va prendre mal, però va començar un període ben complicat per a tots nosaltres. De fet, el Comú s’hi va implicar de seguida i es va muntar una oficina per atendre tots els damnificats. Amb tot això, els residents ens vvam buscar la vida com vam poder, en hotels propers, cases d’amics o familiars i nous llocs per a viure en forma de lloguer.
Els que s’hagin trobat en fets similars, sabran de què parlo: es viuen uns moments durs i ben complicats. Uns, perquè van perdre totes les seves pertinences en cremar-se el pis on residien, i altres perquè a causa de l’aigua que van fer servir els bombers i les pluges que es van produir al cap d’uns dies, també vam perdre mobiliari, pertinences personals i es van produir una gran quantitat de danys.
El fet d’entrar al pis –els que en teníem–, quan els bombers ho van autoritzar, suposava entrar a l’edifici i pujar al pis corresponent, on només es podia estar uns minuts, acompanyats d’un bomber i proveïts del corresponent casc al cap. I tot això amb nervis i sense saber què fer en entrar a l’habitatge, i sense cap ajuda personal de bombers, policia o personal del Comú per treure les coses, sobretot a persones grans com érem nosaltres.
La veritat és que la meva esposa i jo, jubilats, no vam rebre gaire ajuda. Uns fets bastant depriments en aquells moments.
Les pluges del mes d’abril del 2016 van acabar de complicar la situació del Tiffanys i van fer ampliar els neguits de tots els residents per la incertesa que es presentava per a tots, ja que no sabíem quan podríem tornar a viure als nostres habitatges.
I van començar a fer-se informes de tota classe i per diverses entitats per a concretar les obres a fer –alguns van dubtar també si es podria reformar l’edifici–, fins que a poc a poc van començar les obres de remodelació i que es van allargar més de tres anys.
Al cap de tres anys la majoria dels residents vam poder tornar a la nostra antiga casa –alguns amb una reforma acurada– i vam començar a viure una nova etapa al Tiffanys, tractant d’oblidar un període ben complicat per a molts de nosaltres i on ens vam sentir bastant oblidats de l’administració comunal.
Suposo que els governs nacional i comunals hauran après d’aquella tràgica situació i eleborat actuacions decidides i acurades per atendre les persones que resultin afectades en futurs sinistres com el que va succeir al Tiffanys de la Massana l’any 2016.