L’oci forma part de la vida de totes les persones. És un espai compartit que ens connecta, ens iguala i ens permet participar activament de la comunitat, independentment de l’edat, la situació personal o les capacitats de cadascú. En aquests espais es construeixen relacions, es reforça l’autonomia i es desenvolupen habilitats socials i emocionals essencials al llarg de la vida. El lleure és, per tant, un àmbit clau de participació activa que contribueix directament al benestar i a la qualitat de vida de tothom.
En el cas dels infants i joves amb discapacitat o amb trastorns del neurodesenvolupament, l’oci adquireix una rellevància especial. No perquè sigui un oci diferent, sinó perquè sovint és un dels principals espais on poden exercir, en igualtat, el seu dret a la participació comunitària fora de l’entorn familiar i educatiu. És un context privilegiat per compartir experiències amb els seus iguals, construir vincles, reforçar la identitat personal i sentir-se part activa de la comunitat.
Parlar d’oci inclusiu implica entendre el lleure com un espai comú, compartit, on totes les persones poden participar-hi. L’oci inclusiu no consisteix a crear activitats específiques o espais paral·lels, sinó a adaptar els entorns, les dinàmiques i les propostes perquè cadascú hi pugui participar al seu ritme. Es tracta d’assumir que la diversitat és la norma i no l’excepció, i que la inclusió ha de ser una manera habitual d’organitzar els espais de lleure si volem garantir una participació real i significativa.
Perquè això sigui possible, és necessari comprendre les necessitats específiques de cada infant o jove, ajustar ritmes, oferir propostes accessibles i crear entorns segurs, previsibles i acollidors. En molts casos, també cal saber interpretar determinades conductes com a formes de comunicació i actuar amb criteri davant situacions que poden resultar complexes. Aquests ajustos i suports no responen a un tracte especial, sinó a la necessitat de garantir l’equitat, assegurant que totes les persones puguin gaudir de l’oci en igualtat de condicions.
En aquest context, la formació dels professionals del món del lleure esdevé un element imprescindible. Uns professionals formats disposen de més eines per anticipar situacions, prendre decisions ajustades i donar resposta tant a les necessitats individuals com a les del conjunt del grup. 
És des d’aquesta convicció que neixen les jornades formatives La discapacitat i els trastorns del neurodesenvolupament en l’oci i la comunitat, que s’inicien aquest dissabte i que hem organitzat des de la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell. Aquestes jornades s’han concebut com un espai per aprofundir en el valor de l’oci com a dret universal i, alhora, per oferir formació específica als professionals que fan possible aquest lleure en el dia a dia.
Les jornades responen a una necessitat compartida amb esplais, entitats i el Ministeri d’Afers Socials, en un context en què la demanda de suports creix i les realitats que s’atenen són cada vegada més diverses. L’objectiu és reforçar la capacitació dels equips de lleure i promoure una mirada comuna sobre l’oci inclusiu que volem com a societat, entenent la formació com una eina clau per garantir la qualitat, la coherència i el respecte als drets de les persones.
Així doncs, que l’oci sigui pensat per a totes les persones, amb els suports necessaris i una organització adequada, requereix també professionals formats i preparats. És així com el lleure pot ser realment compartit i en igualtat de condicions, esdevenint un espai de participació, convivència i qualitat de vida per a tothom.