El Catecisme de l'Església Catòlica defineix que hi ha tres tipus d'expressions dins la pregària: la pregària vocal, la meditació i la pregària contemplativa. La pregària contemplativa és un acte de buidament, en què el nostre esperit es desposseeix de les paraules, del pensament, per centrar-se i experimentar en la presència de Déu. "És en el silenci del cor on Déu parla" (Santa Teresa de Calcuta).

Biografia del silenci és un breu assaig sobre la meditació escrit pel sacerdot Pablo d’Ors. Explica la seva experiència en la pràctica meditativa; recull el mètode de pregària contemplativa del sacerdot jesuïta Franz Jalics, el seu mestre espiritual. L'any 2014 Pablo coneix Jalics i a partir dels seus ensenyaments funda la xarxa de meditadors Amigos del Desierto, que promou una dimensió contemplativa de la vida: "Dins nostre hi ha un reducte en què podem sentir-nos segurs: una ermita, un amagatall on aixoplugar-nos perquè ha estat preparat per a aquest efecte" (Pablo d’Ors).

Pablo explica els beneficis de la pràctica meditativa per allunyar-se de l'ego. Descriu que primer ens veiem nosaltres mateixos, com en un mirall, amb les nostres llums i les nostres ombres. La meditació suposa un pas d'autoconeixement. Meditem per conèixer-nos a nosaltres mateixos. I si ens coneixem podem estimar-nos a nosaltres mateixos, perquè ningú no pot estimar el que no coneix, i si ens estimem a nosaltres mateixos podem estimar els altres, perquè ningú no dona el que no té.

A més, aquesta pràctica ens permet endinsar-nos al nostre interior, on habita Déu. És important centrar la ment i obrir el cor. Assenyala la importància del silenci i de la quietud, per aprofundir en la pregària contemplativa, la pregària del cor. Aconsella repetir una jaculatòria o invocació a Déu  al ritme de la respiració, pausadament i amorosament, en proposa algunes  en arameu, la llengua vernacular de Jesús, entre d'altres: maranatà (vine Senyor), adonay (el meu Senyor), effetà (obre't), Abbà (pare)... Aconsella recitar sempre la mateixa.

Hi ha molts punts en comú entre el pensament de sant Pius de Pietrelcina i el de Pablo d’Ors. Tots dos asseveren que per omplir-nos de Déu hem de buidar-nos de nosaltres mateixos: "T'has de buidar de tot el que no ets tu, aquesta és la invitació que se sent permanentment quan es medita. Només en allò que és buit i és pur pot entrar Déu. Per això va entrar Jesucrist al si de la Verge Maria" (Pablo d’Ors).

Des de fa uns anys faig oració contemplativa. Si puc, cada dia. Són només uns minuts diaris. És temps de silenci, de buidament, de desconnexió de mi per connectar-me i omplir-me de Déu. Sents que s'atura l'espai i el temps. És com un reset per començar el dia amb la força i la llum de Déu. Trobo calma i pau. La jaculatòria que repeteixo com un mantra és: Senyor en tu confio i m'abandono.

Són tants els beneficis de la meditació: "Normalment vivim dispersos, fora de nosaltres mateixos. La meditació ens concentra, ens torna a casa, ens ensenya a conviure amb el nostre centre" (Pablo d’Ors). La meditació és un pelegrinatge al nostre centre. Aquest centre és Déu.

"Com més es medita, més gran és la capacitat de percepció i més fina la sensibilitat… La mirada es neteja i es comença a veure el veritable color de les coses" (Pablo d’Ors). L'oració contemplativa ensenya a viure en plena atenció.

En endinsar-nos en el coneixement diví, percebem que tots som un, que formem part d'una unitat indivisible, i per això estem tots els éssers humans connectats i relacionats. D'aquesta manera, no podem acollir res més que amor cap al nostre proïsme, ja que ens sentim més compassius, percebent que formem part d'un mateix ésser.

"Gràcies a la meditació he anat descobrint que no hi ha jo i món, sinó que món i jo són una mateixa i única cosa" (Pablo d’Ors).

La pregària contemplativa és un acte de lliurament i abandó en l'amor de Déu.