En política, un procés de balcanització és quan un Estat o una entitat una mica gran es fragmenta en parts més petites. Tradicionalment, aquestes parcel·les resultants solien acabar per tenir relacions una mica tenses –tal com va passar a l’àrea geogràfica dels Balcans a principis del segle XX–. Avui, però, no vull fer referència a cap situació política concreta sinó a l’interior dels nostres dispositius electrònics, sobretot les tauletes però també els mòbils de pantalla afectada pel gegantisme.
L’oferta d’aquests dispositius inclou, avui en dia, una sèrie d’aparells que poden tenir prestacions properes als dels ordinadors d’alguna generació ençà. Així, és normal que molts usuaris n’hagin fet un dels seus dispositius de computació principals, o fins i tot l’únic. Hi ha moltes operacions informàtiques del dia al dia –com ara respondre a un correu electrònic o llegir el diari BonDia a internet– que es poden fer des de la tauleta, sense necessitat d’un ordinador, que seria potser una mica feixuc de tenir sempre a sobre. Naturalment, tot això s’aplica no només a l’ús particular, sinó també a l’àmbit professional, on els dispositius electrònics s’estan implantant fortament, entre altres motius perquè en moltes situacions poden suposar un estalvi de temps.
Ara bé, l’entorn del treball ens posa dos condicionants al seu ús. El primer és poder fer còpies de seguretat de les dades que o bé són propietat de l’empresa, o bé són dades personals dels seus clients. En qualsevol dels casos, l’empresa tindrà una necessitat o fins i tot una imposició legal de mantenir una còpia d’aquestes dades en lloc segur. El segon punt és assegurar-se de la compatibilitat dels programes o aplicacions en ús per a tots els empleats de l’empresa –i potser també per al client si hi ha d’interactuar.
Fa alguns anys, quan es buscava un programa informàtic per a una qüestió concreta, hi solia haver una tria limitada. La majoria dels programes eren publicats per empreses clarament identificades, que havien de proporcionar un suport postvenda. Avui en dia, però, i sobretot per als sistemes operatius de mòbils, hi ha una plètora d’ofertes de programari. No sempre és clar ben bé qui és que ens està venent el programa. Llegint les llicències d’ús, en molts casos no veiem quines garanties s’ofereixen. Amb la curta durada de vida d’algunes start-up, ni tan sols podem assegurar-nos quant de temps l’editor de l’aplicació seguirà funcionant, fet encara més preocupant si a més s’emmagatzemen una part de les dades als seus servidors.
És per això que recomanaria bastant de prudència a l’hora d’escollir una app destinada a un ús professional. Encara que tinguem el dispositiu físic més recent, en última instància és el software el que s’encarrega de les nostres dades.
