Els colpidors fets dels últims dies constitueixen un dels pitjors capítols sagnants del penós enfrontament entre jueus israelians i musulmans palestins. Qualsevol episodi de violència sectària representa una tragèdia que allunya l’esperança de pau futura a la regió. Però el context actual endarrereix encara més un hipotètic panorama de convivència pacífica i impedeix una reconciliació a les pròximes generacions, que heretaran ires desfermades i tindran noves excuses per a redoblar setges, insurreccions, assassinats, provocacions…
Les faccions radicalitzades de les dues comunitats, que bloquegen sistemàticament iniciatives d’aproximació i es dediquen a fer la vida impossible a l’enemic, sembla que s’han begut el poc enteniment que tenien. Els interessos de poder de tota mena, els fonamentalismes brutals i un odi i una ràbia covats durant dècades s’imposen al seny, la tolerància i la fraternitat que podria unir en les seves diferències dos pobles germans.
Les mesures de seguretat d’Israel, que han fallat a la franja de Gaza (es diu que és perquè s’ha concentrat tropes a protegir l’expansió de colons a Cisjordània) no resolen el conflicte. Ni els murs de separació donen tranquil·litat i benestar a ningú. Tampoc propicia cap avenç, ans al contrari, fa de l’entesa una utopia, la intervenció militar desmesurada en resposta a un atac atroç patrocinat pels islamistes sunnites de Hamàs, el moviment terrorista que una població paupèrrima, ofuscada i atemorida va votar massivament perquè els assisteix interessadament i el veuen l’única opció de lluitar contra l’opressor.
I és que la reacció d’ara assoleix una magnitud insòlita. El legítim dret a defensar-se es converteix en l’enèsima agressió que vulnera el dret internacional i no respecta els principis bàsics de la civilització. La venjança multiplicada per cent indueix els pobres d’esperit a somiar l’aniquilació de l’adversari. Mentrestant, familiars, amics, companys dels desapareguts, dels soldats caiguts, dels civils abatuts, dels ostatges presos, de les persones mortes en l’horrible incursió que ha desencadenat aquesta guerra… es desesperen i comencen a demanar responsabilitats; són prudents i confien en déu, els governants i l’exèrcit, o refermen ideologies perilloses i ensumen massacres que no alleugen el dolor.
Els altres innocents es resignen a morir a casa, sota runes, de fam i set. N’hi ha que deambulen pels carrers destruïts cercant supervivents, aliments i octavetes que resin que sols ha estat un malson. Molts fugen de les bombes sense cap garantia de corredor humanitari ni refugi segur al final de l’escapada de la barbàrie. La derrota venç tothom. També els observadors d’imatges esfereïdores que escoltem i llegim cròniques infaustes, propostes benvolents, poemes d’exili, diàleg i reflexió, per exemple de Mahmud Darwix, que amb l’ànima ferida és capaç de dir que farem banderes amb llençols blancs.