Es diu que molts cops la por és manca de raciocini. Davant d’una cosa desconeguda, o fins i tot imaginària. Molts cops aquesta por és defensada fins i tot sense tenir coneixement, informació. Estem rodejats d’ones electromagnètiques, raigs gamma, raigs X, raigs UVA, llum visible, radiació infraroja, radiació microones, ones de ràdio… i fugim d’aquells gegants de ferro que patrocinen les companyies de telefonia mòbil. L’estructura ens fa por, com els molins de vent a aquell boig del cavaller de la Manxa. Són estructures grosses i visibles i ens fan por per això, perquè són visibles, estructures no agradables. Tampoc ho és aquell aparell que tenim a la mà amb bateria les 24 hores del dia i que buscant la cobertura d’aquells gegants emet altres ones. Però gent amb la cigarreta a la mà es mostra preocupada per allò que li pot transmetre aquella estructura de ferro. Mentrestant ho comprem tot envoltat de plàstic, ens empassem fums de tubs d’escapament, del tòxic del tabac, i escalfem la llet al microones. I no parlem de l’elaboració dels aliments, perquè això ja és motiu per a una altra columna. Estem envoltats de perills contaminants i es pot fugir d’alguns; fugir de tots implicaria canviar un model de vida imposat. Sortir del sistema. Complicat. La informació és bàsica per viure sense por. Però, per contra, la informació de cadascun dels perills als quals estem exposats ens pot fer viure amb pors que no teníem. “Non fuyades, cobardes y viles criaturas, que un solo caballero es el que os acomete.”
