Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de JFernandez

Júlia Fernández

Bibliotecària

 

 

La biblioteca del futur




La Biblioteca Pública Deichman Bjørvika d’Oslo, fou el 2021 la guanyadora del premi a la millor biblioteca pública nova del món, que atorga la Federació Internacional d’Associacions i Institucions Bibliotecàries (IFLA), la més important i representativa del món de la nostra professió. L’edifici té 135.000 metres quadrats repartits en sis pisos, on a més a més de llegir, es poden enregistrar pòdcasts, fer servir impressores 3D, aprendre a tocar la bateria i picar alguna cosa. En paraules del director, Knut Skansen, es tracta “d’un centre amb espais per treballar, col·laborar, crear, decantar i esquilar. Hi ha llibres, però no dominen el funcionament i organització de l’espai.”
Quan accedim al sisè pis trobem l’anomenada Sala del silenci, un petit espai fet de blocs de fusta, amb cent calaixos de vidre il·luminats, els quals no es poden tocar de cap manera, si no es volen activar totes les alarmes de l’edifici. Podem veure el seu contingut des de lluny, però els calaixos no seran accessibles fins a l’any 2114. Aquest espai fou inaugurat l’estiu del 2022 i és una de les seus principals d’un projecte anomenat la Biblioteca del futur. 
Ideat per l’artista escocesa Katie Paterson, l’origen d’aquesta iniciativa es remunta al 2014, quan treballant en la recerca de conceptes per a futures obres, va tenir una brillant idea: “crear un projecte artístic de cent anys per expandir les perspectives del temps i de les persones i el seu deure amb la posteritat”.
Amb aquestes premisses va idear la Biblioteca del Futur, consistent a sol·licitar una obra inèdita a un escriptor diferent cada any i guardar-la al seu calaix corresponent fins que es desbloquegi, el 2114. D’aquesta manera es pretén que passats cent anys es pugui publicar una col·lecció de llibres nous, que, d’una banda, reflecteixin la relació de l’ésser humà amb el temps i l’espai, i, d’altra banda, quedi palès quin és el nostre deure com espècie amb les generacions futures. 
La primera escriptora a dipositar-hi un exemplar fou Margaret Atwood, l’autora de El conte de la serventa, que va manifestar la seva satisfacció perquè quan la novel·la es publiqui, no serà viva per poder-ne llegir les crítiques. 
Paral·lelament a la custòdia dels documents, als afores d’Oslo s’ha plantat un bosc de pins, que passats els cent anys corresponents es talaran per poder imprimir aquesta col·lecció de llibres. Els terrenys han estat cedits per l’Ajuntament d’Oslo que s’ha compromès per escrit a tenir cura d’aquest bosc. 
La Fundació Future Library  vetlla pel desenvolupament del projecte s’assegura que els documents no es perden guardant-ne una còpia a les reserves. Pearson, que també forma part del patronat, assegura que l’estètica de les portades, els criteris per triar participants i com fer la cerimònia de lliurament cada any, han estat especificats.
Així i tot, mai podrem assegurar que els responsables del futur mantinguin aquestes premisses, donat que sempre tindran la llibertat de triar i prendre les seves pròpies decisions. 

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte