Durant la guerra del 2014 entre israelians i palestins, bona part dels edificis educatius i culturals de Gaza foren destruïts. El 2 d’agost fou el torn de la Universitat Islàmica de Gaza. Mosab Abu Toha, poeta i professor d’anglès, antic estudiant, decidí apropar-se a l’edifici per veure en quin estat havia quedat. La biblioteca del departament d’anglès, un dels seus llocs predilectes, estava totalment en ruïnes i únicament s’entreveien fulls plens de pols repartits per tot arreu. D’entre tanta desolació, però, va aconseguir rescatar una antologia de literatura americana, The Norton Anthology of American Literature, que va servir com a inspiració per a la creació, anys després, de la Biblioteca Edward Said.
Abu Toha ha viscut tota la seva vida a la franja de Gaza, i la lectura li va servir des de ben petit per evadir-se del soroll d’explosions i avions F16, i també per obrir-se al món, tot i que físicament no pogués sortir de la seva zona. Aquesta idea és la que el va empènyer anys després a dur a terme campanyes a escala internacional per obtenir fons i fundar una biblioteca, on els nens i joves residents a Gaza tinguessin l’oportunitat d’accedir a recursos educatius i a la literatura clàssica.
La resposta de la comunitat internacional fou aclaparadora, i va arribar a rebre donacions de figures tan importants com el filòsof, lingüista i intel·lectual nord-americà Noam Chomsky, que descrivia el projecte “com un estrany bri de llum i esperança per als joves de Gaza.”
El 2017 s’inaugurava la Biblioteca Edward Said, especialitzada en llengua i literatura anglesa. Said fou intel·lectual i activista palestí, de pare nord-americà, molt crític amb les polítiques culturals del règim islàmic, que anaven en contra dels interessos del seu propi poble, així com del fonamentalisme jueu i les polítiques dels països islàmics. Per a Abu Toha era molt important que la biblioteca portés el seu nom: “És un símbol de Palestina, un símbol de llibertat. És un intel·lectual públic que no està del costat de ningú. Va alçar la veu per dir el que pensava sense tenir por de l’Autoritat Palestina, a Israel o a l’administració nord-americana.” La família de Said també va donar suport al projecte enviant nombroses còpies dels seus llibres.
Per al professor, i ara també orgullós bibliotecari, el més important era crear un espai on aprendre àrab i anglès, per tal que els escriptors tinguessin més eines per narrar quina és la situació que es viu diàriament al seu país. La resposta fou tan positiva que dos anys més tard obriren una segona biblioteca a la zona.
Com molts de vostès s’imaginen, aquestes dades no són recents, per la qual cosa vaig decidir fer una recerca per saber què se n’havia fet del projecte. Silenci informatiu. En canvi, però, podem llegir sobre la inauguració de la nova i flamant Biblioteca Nacional d’Israel, inaugurada fa uns dies, en plena guerra. Potser no era el moment.
