La bici també és feminista

És probable que la notícia els hagi passat desapercebuda perquè va passar a Getafe, que  tots sabem que és com dir Mart. Però el cas és que l’Ajuntament d’aquesta localitat madrilenya, naturalment socialista, va convocar per a aquesta tardor un taller sensacional que resumeix el guirigall mental de l’esquerra espanyola –i, ens temem, universal. Es diu Cicloescuela feminista, du per lema Aprende, afianza y circula en bici, amb aquesta aversió a la sintaxi tan característica, i consisteix, en fi, a ensenyar a senyores i senyoretes a moure’s en bicicleta, i de passada uns rudiments del que en diuen “mecánica básica”. Amb tres nivells i en sis sessions. Tot plegat destil·la aquest tuf carrincló tan propi del progressisme woke, que es vol emancipador i que acaba caient en un masclisme grotesc, elemental, que tracta la dona com a un ésser incapaç i que es pensa que fins que han arribat ells les dones anaven en tricicle o com a molt en draisina. Tot això m’ha vingut al cap ara que obrirà el flamant Museu de la bicicleta, amb el tribut reglamentari al dogma contemporani: una exposició que es titula La dona i la bicicleta, i que parteix de la bici, atenció, com a instrument d’emancipació. El CAEE ja fa anys que ho passa tot pel sedàs de gènere, com si les dones, pobres, necessitessin una empenteta, un plus, un avantatge per competir amb nosaltres, que ho hem tingut tot tan fàcil. És una opció. Pel que fa al Museu de la bici, només espero que si un dia se li acut al meu amic Edu organitzar una cicloescola, n’obri també una per a tios, que val que naixem ensenyats, no com elles, però agrairíem refrescar rudiments tècnics com ara botir un neumàtic, canviar el cable del fre o posar la punyetera cadena.