Wallapop és una biosfera: el manicomi de Algú va volar sobre el niu del cucut sembla la vida alegre de Heidi saltironant pels prats dels Alps al costat d’aquella jungla de compra i venda. És un ecosistema amb abundància d’àspids que s’interessen pels teus productes, et crivellen a preguntes i després t’engeguen a dida.

L’aplicació és el Sancta sanctorum de la incultura, de la dislèxia i on l’espècie dominant és la de l’illetrat. El llenguatge de Wallapop, com el de Forocoches, és tot un retorn als orígens: al d’aquell simi de 2001: una odissea de l'espai que llença un os al cel com a símbol de victòria i de conquesta. Perquè de primaris n’hi ha, i molts, especialment a les xarxes socials, que actuen amb pràctiques més pròpies d’un búfal amb còlic nefrític que d’un humà educat per a la vida en societat.

Tampoc no falten els bromistes que posen a la venda coses com un detector d’ovnis, un kit per matar vampirs, un alarma contra Tiranosauraes Rex o una crema de maquillatge de l’any 367 abans de Crist. Però a Wallapop també hi ha llops solitaris que contacten per tenir conversa o per lligar com si allò fos el Tinder. Caldria un estudi sociològic per saber si la raó és el morbo, l’exotisme de relacionar-se amb algú en una aplicació que no està feta per lligar o l’avorriment elevat a l’enèsima potència.

Superats tots aquests esculls i amb una mica de sort arriba la transacció, que sovint s’acaba convertint en una mena de regateig en el zoco de Marràqueix. Sempre hi ha un miserable (rata sense dignitat) que es presenta amb cara de pena per intentar rebaixar un parell d’euros del preu. Si heu fixat 30 diu que només en té 28. Quan li dius que són 30 o res sempre apareixen els dos euros que suposadament no tenia. Això si no et demanen canvi, com si haguessis de sortir al carrer cada dia amb 20 euros en monedes de cinc cèntims al moneder.

Wallapop és un univers obert, infinit, en el qual tot és possible, una mena de Matrix. El cervell dels wallapopers està tan sacsejat per la cobdícia que escruta la realitat com si fos un lector de codi de barres del Lidl. Sempre, però, hi ha alguna bona ocasió, com ara amb la Thermomix. L’aplicació s’ha omplert d'ofertes de preus sorprenentment baixos, en alguns casos fins i tot a la meitat del valor original. Aparells quasi nous, amb molt poc ús i en perfecte estat són revenuts per centenars d'usuaris. L’arribada d'un nou model ha desencadenat una autèntica febre de renovació. Vagin a l’aplicació però amb prudència, entrar-hi ras i curt, sense la guia d’un xaman que els doni la mà en les parts més difícils del viatge pot acabar en drama.