La blockchain

Una blockchain (una cadena de blocs) és una tecnologia que permet realitzar un conjunt de transaccions basades en un mecanisme de consens on els participants es posen d’acord per validar una transacció. La rellevància de l’aplicació d’aquest mecanisme és l’eliminació dels intermediaris ja que no es necessitaran les terceres parts que tradicionalment validaven operacions o en donaven fe, almenys de la forma tradicional en què ho feien. 
Aquesta tecnologia garanteix les transaccions, les fa irrevocables, transparents i segures –tothom pot comprovar quines operacions s’estan fent– i permet emmagatzemar informació que mai es podrà modificar, perdre o eliminar. Aquest punt ha estat objecte de comparació, pels impulsors de la norma a Andorra, amb l’Arxiu de les Set Claus, que si bé pot ser suggeridor, és discutible pel fet que, a diferència del que pretén la blockchain de combinar la preservació amb l’accés i la transparència, l’arxiu tenia, fins al 1994, quan el seu contingut fou dipositat a l’Arxiu Nacional, l’objectiu de protecció però també de restricció a la consulta i l’accés.
Amb aquest sistema es pretén modificar la creixent tendència a concentrar les dades en servidors centrals gestionats per grans corporacions que esdevenen més vulnerables a la fuita de dades. Es resol el problema de la “sobirania de les dades” perquè el que s’introdueix al sistema no són dades personals sinó informació encriptada que es vincula amb una persona física, que segueix tenint el control de les seves dades.
Aquest darrer aspecte provoca algun conflicte amb el tractament de dades regulat pel Reglament europeu 2016/679 de protecció de dades. En concret amb la responsabilitat de les dades emmagatzemades perquè la llei regula la persona física o jurídica, autoritat pública o altre organisme, que determina la finalitat i els mitjans del tractament de les dades, i al tractar-se d’una tecnologia descentralitzada, no hi ha “ningú concret” al seu càrrec sinó que és defineix “conjuntament”. Després, respecte al dret a l’oblit, l’interessat té dret d’exigir, al responsable del tractament de dades, l’eliminació de les seves dades personals al més aviat possible i com que una de les principals característiques de la cadena de blocs és que les dades introduïdes no es poden ni rectificar, ni esborrar un cop ha estat validada la transacció d’informació, no podria per tant exercir-se aquest dret i en conseqüència s’estaria vulnerant la normativa de protecció de dades. La legislació vigent estipula també que les dades de caràcter personal només s’han de conservar durant un període que no sigui superior a l’estrictament necessari i sempre per a la finalitat per a la qual van ser recollides i les dades quedaran indefinidament en la cadena de blocs per poder ser revisades i ser garantia de prova.
Aquesta eina va sorgir del sector financer –les criptomonedes– però cada cop més hi ha més sectors interessats per les seves aplicacions i els experts pronostiquen que, en molt poc temps, tindrà impacte directe en el sector públic, en els mitjans de comunicació, en la salut, la banca i les assegurances, la indústria i l’energia.
Cal salvar però alguns obstacles, com el de la privacitat de les dades, que tècnicament requereix una inversió important de recursos i que no s’acaba d’explicar bé com es pot desplegar l’estructura sencera. Caldria valorar també l’impacte real que tindrà en relació amb l’empoderament de la ciutadania mitjançant l’accés a la informació i la transparència que aquesta tecnologia vol promoure. 
Ara, com que és innegable que s’està desenvolupant molt ràpidament i que ha arribat per quedar-se, la normativa que emmarqui el seu desenvolupament ha d’anar de la mà i possibilitar-la, i anar acompanyada d’una estratègia basada en la priorització dels àmbits d’aplicació i en l’avaluació del seu impacte en l’àmbit organitzatiu, econòmic i tecnològic.