Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de JFernandez

Júlia Fernandez

Cap Biblioteca Nacional d’Andorra

 

 

La boda andorrana de la Rabal




Quan Teresita Rabal, filla de l’iŀlustre Paco Rabal i d’Asunción Balaguer, va conèixer el cantautor Eduardo Rodrigo, va trigar pocs mesos a plantar el company d’universitat amb qui sortia. Rodrigo havia escrit nombroses cançons amb què la seva futura esposa enregistraria diversos discos i s’havia guanyat la confiança i el respecte de tota la família Rabal. 
Havent rebut el beneplàcit de Paco, el patriarca, la parella havia començat a conviure tan sols set mesos després d’haver-se conegut, cosa que desembocà en una boda, secreta i d’incògnit, atenció, a casa nostra.
L’octubre del 1973, la revista Fotogramas dedicava un article a tan important i confidencial esdeveniment, i també la revista Lecturas li va consagrar un ampli reportatge fotogràfic (vegeu el número 1120, del 5 d’octubre del 1973). De l’entrevista als contraents s’encarregà l’escriptora Rosa Montero, integrant de la fornada de periodistes de la redacció del Nuevo Fotogramas.
Elisenda Nadal n’era llavors la directora, i Montero comptava amb companys tan il·lustres com Maruja Torres, Àngel Casas, Terenci Moix i el Sr. Belvedere, també conegut com a Jaume Figueres. En aquella època Fotogramas era molt més que una revista de cinema. Va lluitar contra la censura del franquisme, amb reportatges i entrevistes d’allò més divertides, i es va convertir en la revista espanyola que millor va saber aprofitar l’arribada del destape.
A principis d’octubre, doncs, es fa públic l’enllaç andorrà de la parella, que suposadament havia tingut lloc l’anterior 11 de setembre. Nadal envià Rosa Montero a Madrid a fer una entrevista a la parella per tal de cobrir “tan sigiloso acontecimiento”. La trobada tingué lloc al teatre on es representava Gigi, de Colette, entre funcions i sessions fotogràfiques. Montero començà el reportatge posant-nos en situació, on quedava ben palès que eren els mascles de la història qui els tenien ben posats: el pare Rabal supervisava la situació des de la barra del bar, mentre el senyor Rodrigo portava la veu cantant i deixava la pobra Teresita sense gairebé ni veu ni vot. 
Tot i això, inicià l’entrevista la cantant i actriu amb un sonat intent de justificació del perquè d’una boda civil: “Eduardo y yo no creemos en el matrimonio como contrato”... I davant l’estupefacció de la Montero sentencià: les bodes civils són un contracte, sí, però no tant com les religioses. Abans que la sang no arribés al riu, un Rodrigo molt més gran, i amb més experiència a la vida, afegeix unes dades fonamentals per al lector: “Bueno, es que nos regimos en una sociedad concreta, vivimos dentro de unas estructuras determinadas, y aunque tratamos de transigir en un mínimo con las obligaciones que esta sociedad nos impone, el hecho es que hay ese mínimo que tenemos que aceptar, y esto del matrimonio es parte de ello”. Tota una declaració d’intencions d’un home considerat a l’època un revolucionari d’esquerres, practicant de la bigàmia.
Coberta la part més administrativa i social de l’entrevista calia incidir en els punts calents de l’enllaç, i la Montero no ens defrauda, tot i la vergonya que confessa tenir abans d’escoltar certes declaracions del nou matrimoni: són partidaris del divorci, i de l’ús de les píndoles. Això sí, “hay que ver lo tontitos que son los señores de la prensa en general, porque las preguntas que se les había hecho en la última semana, sobre de qué color era el traje con que se vistió Teresa, si lloró en la ceremonia y todas esas cosas...” Com ens hem de veure!
I així fou com la Rabal entrà a formar part de l’anecdotari nacional, gairebé com si es tractés d’una llegenda. Val a dir, però, que no sabrem mai quina part de veritat va tenir la història. Durant l’enllaç religiós, celebrat quatre anys després, les aliances portaven una data gravada: 11 de setembre del 1973. Tot un misteri.
I fent meves les paraules de Rosa Montero, i amb el seu permís, m’acomiado per avui: “Y después, muy reconfortados todos por el café y por lo bien que nos entendíamos, les deseé muchas felicidades y próspero año nuevo y me marché a dormir”. 

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic