La bretxa literària

La pàgina d’inici d’una plataforma de llibres espanyola inclou una secció que destaca, de forma aleatòria, sis dels cent llibres més venuts del mes. La meva curiositat malaltissa m’impulsa a parar atenció en els títols: Las hijas del Capitán, de María Dueñas; Todos deberíamos ser feministas, de Chimamanda Ngozi Adichie; La novia gitana, de Carmen Mola; Morder la manzana, de Leticia Dolera; El bestiario de Axlin, de Laura Gallego, i La bruja, de Camilla Läckberg. La tria és prou interessant i representativa de les preferències en la compra de llibres en general. Novel·la històrica (i no històrica), de superació personal, crims nòrdics, assaig sobre temes d’actualitat, fantasia young adult, costumisme romàntic... El més sorprenent encara (però no hauria de ser-ho) és que tots aquests títols els signa una autora.

El col·lectiu Mujeres del Libro ha fet acte de presència a la Feria del Libro de Madrid que es clourà aquest diumenge. L’integren dones professionals de les diferents àrees del món del llibre –autores, il·lustradores, traductores, correctores, lectores, editores, agents literàries, llibreteres, bibliotecàries, distribuïdores, comunicadores, crítiques– que van signar un manifest pels volts de l’històric 8 de març per denunciar la discriminació que també es pateix en el sector.

“Ignorem la nostra veritable alçada fins que ens posem drets”. Aquestes paraules d’una Emily Dickinson de braços creuats van ser l’emblema del cartell dissenyat per Paula Bonet que il·lustra una reivindicació que parteix de dades ben qüestionables.

Dos exemples quantitatius. En un sector amb una presència que supera el 70% de dones treballadores, no arriba al 20% les que ocupen càrrecs de responsabilitat; i sobre els principals premis literaris, només un 20% ha recaigut en una dona.

I un tema qualitatiu encara més sagnant. “Per què la veu masculina sempre s’associa a la literatura universal, mentre que la femenina a la local?”. Desmuntar aquest prejudici és un dels objectius fixats a l’agenda del col·lectiu. A llarg termini, admeten les seves integrants.

I és així que llegeixo amb estupor, en un dels reportatges que la premsa ha dedicat al tema, com la llibretera Sheila Mateos admet que no recorda “haver venut encara a un sol home el Manual para mujeres de la limpieza, de Lucía Berlin”. No en deu tenir, de bons lectors homes. Perquè penso en els que conec, admiradors de Bukowski i companyia, i estic convençuda que algun d’ells em confirmarà que sí que ha llegit aquest tros de llibre. O que justament el té ben custodiat a la pila de properes lectures. O que gràcies a aquesta columna i la meva recomanació passaran ja mateix per la llibreria o biblioteca de confiança a adquirir un exemplar de la Lucía Berlin. O de María Dueñas, Chimamanda Ngozi Adichie, Carmen Mola, Leticia Dolera, Laura Gallego, Camilla Läckberg... I un llarguíssim etcètera.