Quan Andorra va accedir, com a membre de ple dret, al Fons Monetari Internacional (FMI) l'any 2020, molts es van preguntar quin seria el valor real d'aquella adhesió per a un país tan petit i tan particular com el nostre. A dia d’avui, només sis anys després, la resposta és clara: ha estat una decisió institucional encertada, en pro d’un seguiment acurat de la política econòmica andorrana.

La relació amb l’FMI ha resultat beneficiosa per Andorra en molts sentits, però especialment en un de fonamental: disposar d'una brúixola econòmica fiable. L'organisme internacional proporciona un seguiment sistemàtic, rigorós i objectiu de la nostra economia, oferint una mirada externa i tècnica que cap institució interna no pot replicar amb la mateixa credibilitat. En un país on les dimensions reduïdes poden generar mirades massa endogàmiques i, per tant, esbiaixades sobre la pròpia realitat, tenir un observador extern de la més alta qualificació i credibilitat és una garantia que no es pot obviar.

La setmana passada, aquest vincle va assolir un moment simbòlic important: el Govern va acollir per primera vegada, des de l'entrada a l’FMI, la visita de la seva directora gerent, Kristalina Georgieva. No és un gest menor. Que la màxima responsable d'un organisme d'aquesta magnitud visiti Andorra és una fita institucional que cal valorar, i un reconeixement a la feina ben feta. En particular, durant la seva estada, Georgieva va aplaudir les polítiques dutes a terme en pro del benestar de les persones i la cooperació internacional.

Pel que fa a l'Acord d'Associació amb la Unió Europea (UE), la valoració de l’FMI és molt positiva, destacant l’acord com una oportunitat estratègica per tal que les  empreses andorranes puguin accedir al mercat únic europeu, facilitant-ne l’expansió i la diversificació. La postura de Georgieva en aquest sentit va ser clara: les petites economies obertes com la nostra necessiten reforçar els seus vincles internacionals per garantir noves oportunitats de creixement. Integrar-se bé a l'economia regional i global significa crear millors condicions per al futur. Per tant, el balanç que en fan és positiu, malgrat reconèixer que tot canvi de paradigma suposa també costos i friccions associats al canvi, els quals s’hauran de gestionar amb previsió i habilitat, en el cas de comptar amb el vistiplau del poble andorrà quan es dugui a terme el referèndum. 

Com en altres ocasions, l’FMI ha mantingut una posició exigent pel que fa a la reforma del sistema de pensions de jubilació i de la sostenibilitat del Fons de Reserva de Jubilació, reiterant que és necessària una reforma per garantir la sostenibilitat del sistema i evitar arribar a un punt de no retorn. I aquí la missió ho diu sense ambigüitats: la inacció és la pitjor de les opcions. És un avís que el país no pot continuar posposant indefinidament.
Són camins i decisions importants, que s’han de prendre des de la sobirania dels nostres ciutadans i institucions, també des del seny. En aquest sentit, m’agradaria destacar que les decisions de política econòmica continuen sent, i han de continuar sent, sobiranes, malgrat l’adhesió a aquest organisme. El rumb el marquem nosaltres. Ara bé, per marcar-lo bé, cal tenir eines fiables, i aquí és on l’FMI esdevé un soci de primer nivell. L'organisme ofereix anàlisis rigoroses i un punt de vista extern que difícilment cap institució andorrana pot replicar amb la mateixa objectivitat i rigor. Prendre decisions sobiranes i ben informades no és contradictori; és, precisament, l'exercici més complet de la sobirania.