El 4 de desembre de l’any 2000 Andorra va signar el Trilateral amb França i Espanya que regula l'entrada, la circulació, la residència i l'establiment dels nacionals dels tres estats. Els articles 4 i sobretot 5 estipulen, per exemple, que “els escolars i els estudiants nacionals d'una Part contractant tenen accés als centres de formació i d'ensenyament de l'altra Part en les mateixes condicions que els nacionals d'aquesta darrera.”

Va entrar en vigor el juliol de 2003, fa 23 anys. I així, amb França el Trilateral s’ha anat aplicant amb més o menys celeritat, ja que en la majoria dels casos, un/a andorrà/ana que va a estudiar a França obté la targeta de residència i treball de 10 anys, tot i que la seva renovació és sovint un poema i una cursa d’obstacles segons la persona de l’Administració amb la qui et trobis davant. I aquí rau el moll de l’os dels maldecaps dels/de les andorrans/anes que volten pel món. Sabem que els acords i que els convenis existeixen i que estan en vigor, però d’aquí que les macroadministracions dels països en qüestió n'estiguin assabentades hi ha un abisme. Sovint, la maquinària burocràtica és tan gegant que es torna freda i cega i se cenyeix a la norma general amb la comoditat de no mirar la lletra petita ni les possibles excepcions a les quals el seu Estat s’ha compromès. Sempre és més còmode i fàcil dir que no estan assabentats. I qui no es queda travat en una frontera aeroportuària o terrestre d’un país fent pedagogia geogràfica i explicant les relacions internacionals a la policia de frontera de torn, es desespera, després d’haver fet una cua infinita, davant el funcionari que li diu que “el seu cas és complicat i que ha d’anar a la finestreta del costat”. I així, com d'oca a oca, a l’infinit.

Ara es veu que França, que busca finançament sota les pedres vist l’elevat dèficit fiscal (un 5,1% del PIB) ha decidit que tots els estudiants extracomunitaris pagaran unes taxes molt superiors als dels estudiants francesos i/o comunitaris. Per un Bàtxelor o Grau (Licence, a França) pujaran de 2.895 euros l'any en comptes de 178 euros fins ara, i un màster faria el salt de 254 euros l'any a 3.941.

Dit això, cal recordar que les taxes que França vol imposar als extracomunitaris són les que Espanya aplica als seus nacionals per fer estudis universitaris al seu país. Així, França va impulsar el 2019 un programa anomenat Bienvenue en France esperonat per Campus France i dissenyat per acollir i per diferenciar els estudiants extracomunitaris de la resta i cobrar-los taxes universitàries molt més elevades que als nacionals i/o comunitaris. I els estudiants andorrans, tot i ser extracomunitaris, com que gaudeixen del paraigua i la protecció del Conveni Trilateral que fa que se’ls consideri com a “comunitaris” a França, no se sentien concernits.

Fins a la polèmica apareguda aquests darrers dies! On entre informacions contradictòries per part dels mitjans de comunicació i del Govern, s’ha sabut que oficialment no es resoldrà aquesta problemàtica fins a l’11 de juny, quan l’ambaixadora d’Andorra a França es reuneixi amb el ministeri d’Ensenyament Superior. Sic! O sigui, deu dies més de mal de panxa per als/les estudiants andorrans/anes que o bé ja estudien a França o bé ja s’han inscrit a Parcoursup, on els apareix clarament que són “extracomunitaris” i saben a quina universitat francesa aniran a fer els seus estudis.

I que pot haver passat? Doncs que en el Decret núm. 2026-385 del 19 de maig del 2026 França no ha tingut en compte els compromisos contrets amb Andorra mitjançant els convenis en vigor, així que l’excepció andorrana a França ha quedat en els llimbs jurídics gals. És a dir, que al decret no hi ha cap article o disposició addicional que digui per exemple "els estudiants andorrans, tot i ser extracomunitaris, gaudeixen d’una equiparació amb els comunitaris gràcies a l’Acord Trilateral del 2000, que va entrar en vigor el 2003 ". I com que totes les inscripcions estan fetes en plataformes, l’Administració es torna encara més apàtica, més cega i sorda. El sistema informàtic aplica la norma de forma generalitzada, sense matisos, i per això engloba els estudiants andorrans com a extracomunitaris.

Res, que si no s’està alerta, la uniformitat burocràtica i la maquinària administrativa acaben passant com una piconadora sobre totes les excepcions o especificitats.