A la caça del tresor
Escric aquest text perquè em fa il·lusió la coincidència entre la polèmica sobre si les dones que viuen a Andorra tindran en un futur proper el dret d’interrompre un embaràs dins del territori andorrà i la molt recent presentació al Consell General de la proposició de llei qualificada de la persona i la família que inclou el dret de les persones del mateix sexe a casar-se també dins del territori andorrà.
A mesura que llegia aquest text coratjós, se m’acudí començar una caça del tresor, sabia que hi trobaria idees i arguments que m’ajudarien a defensar la causa de les dones. L’exposició de motius d’aquesta proposició de llei és una mina d’or! Aquesta és la meva primera troballa: “Tota aquesta normativa ha contribuït de forma important a què el dret de la persona i de la família vigent sigui equiparable al que regeix a la gran majoria dels països que formen part de l’entorn jurídic i cultural del Principat d’Andorra”.
Pel que fa al “dret de la dona a la interrupció voluntària de l’embaràs”, estem molt lluny d’haver equiparat les nostres lleis amb les dels països veïns (França i Espanya van despenalitzar la interrupció voluntària de l’embaràs fa 43 i 33 anys, respectivament), amb les lleis dels països europeus (Andorra i Malta són els dos únics països membres del Consell d’Europa que prohibeixen la interrupció voluntària d’embaràs en totes les circumstàncies), i amb les lleis dels països d’arreu del món (cito un article de la BBC del 15 de febrer de 2018: “El Salvador segueix sent junt amb Nicaragua, Hondures, Haití, Surinam, Andorra i Malta un dels pocs països del món que mantenen una prohibició absoluta de l’avortament”). No és cap novetat, ens ho recorda sovint la premsa nacional i internacional basant-se en els informes del Comissari dels drets de l’Home del Consell d’Europa i del comitè de la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona de les Nacions Unides –aquest text internacional fou ratificat per Andorra fa més de vint anys, el 1997. Sabem que tenim una de les lleis més repressives del món pel que fa a la penalització de la interrupció voluntària de l’embaràs.
Segueixo la meva caça i vet-ho aquí que trobo una altra joia. El text de la proposició de llei esmentada anteriorment diu així: “El text constitucional configura un nou model de família que difereix substancialment del que imperava al Principat d’Andorra abans de la Constitució, que tenia les seves arrels en uns costums que s’havien perllongat en el decurs dels segles i que responia a unes formes d’organització social i familiar en clara regressió en els nostres temps”.
Aquí sí que coincidim. Sí, ens podem emparar en el text de la Constitució per defensar un nou model de ciutadania a Andorra que reconegui tant el dret de les persones de mateix sexe a casar-se al Principat com el dret de les dones a interrompre-hi voluntàriament un embaràs. Hem de saber que el dret a la vida tal i com està consagrat en els principals tractats internacionals de drets humans no s’aplica abans del naixement i que el dret internacional relatiu als drets de l’home no reconeix cap “dret prenatal a la vida”.
I ara és quan, de sobte, opera la màgia del tresor més gran, la llibertat. I la intrèpida ens bufa a cau d’orella: “volem casar-nos amb qui vulguem i tenir filles i fills quan ho decidim sense haver de marxar d’Andorra”..., i si això fos una exposició de motius per a un REFERÈNDUM!