Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de AWard

Alan Ward

Professor

 

 

La camisa major d’edat




Aquell matí vaig sortir al carrer amb una camisa de 22 anys. Ho confesso. No puc negar, senyories, que vint-i-dos anys siguin molts per a la roba. Ni tampoc que un servidor sigui un membre molt poc exemplar d’aquesta societat de consum que és la nostra. Sí, soc del tot conscient que la raó de ser dels diners és que circulin i que, actuant tal com ho vaig fer no els permeto arribar a la plenitud de la seva existència, que es pot aconseguir tan sols passant de mà en mà. Què seria d’una societat sense compradors ni venedors? Què esdevindria de totes aquestes teories econòmiques sobre la circulació dels béns, i els esmentats articles deixessin de circular? I quin futur podem augurar, tant per a aquelles ficcions jurídiques que s’anomenen empreses, com pels particulars actius per compte propi que són els comerciants? Admeto que soc del tot coneixedor d’aquestes implicacions del meu gest.

Tot i això... Sí que voldria fer unes consideracions al meu favor, a manera de defensa, si voleu. La primera consideració és que ho vaig fer de manera totalment inconscient. Cal dir que l’esmentat article es troba en un estat relativament correcte, malgrat que tingui una seva edat superior a la de molts dels meus alumnes. La rento sovint, perquè tingui un aspecte pulcre i no desprengui males olors. És cert que va passar una llarga temporada –més d’una dècada– dormint al fons del calaix, esperant que jo tingués la necessitat d’una camiseta informal. Mirant-la, costa creure que tingui aquests 22 anys de tan ben conservada com està. De fet, em va fer una mica un xoc quan, en acabar, em vaig fixar que havia estat passejant, l’any 2019, amb una camiseta publicitària que celebrava l’arribada del Tour de França a Andorra –més precisament, del Tour del ‘97.

Us recordeu aquella època en què els anys es podien donar amb tan sols dos dígits, sense haver-hi de prefixar els 2000? Què dieu, senyories, que no ve al cas el que ens ocupa avui? D’acord, continuo amb la meva defensa.

La segona cosa que voldria al·legar és que cap de les tres o quatre persones amb qui vaig parlar, mentre deambulava pel barri, no em va adreçar el més mínim comentari sobre l’estat de la meva vestimenta. De fet, em van mirar del tot normalment. No es van produir aquelles situacions una mica estranyes, com quan detectes que l’altra persona du una piga al llavi, un únic ull al centre del front, o bé una caçadora dels Hell’s Angels completa amb efluvis de la birra de la matinada passada. Res de tot això. Vaig passejar de manera totalment normal, envoltat de persones totalment normals, duent de manera molt pública la meva camisa de vint-i-dos anys d’edat sense que aquest fet causés un estat d’alarma entre la població.

I ja està. No dic res més. El meu cas està vist per a sentència.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic