Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de AWard

Alan Ward

Professor

 

 

La campanya




No haurà escapat a ningú, crec, que fa poc vam acabar la campanya electoral. De fet, és força possible que encara s’estigui parlant dels seus efectes el dia en què es publicarà aquest article. En tot cas jo, com molts, vaig estar consultant els resultats a la premsa i altres mitjans de comunicació després del tancament de les urnes. Vaig tenir la sorpresa, però, que aquell dia dels comicis la primera campanya que em va saltar a la vista no va ser l’electoral, sinó la campanya per l’IRPF del 2018. I va ser així no per un diari, sinó per gairebé tots. I així va ser durant tota la setmana, quan la primera cosa que trobàvem en la versió digital o la pàgina web de qualsevol mitjà de comunicació no eren els resultats de la campanya electoral, sinó una comunicació administrativa.

Pocs dies més tard, va ser el torn de la campanya de turisme per aquest estiu. Més enllà de la importància relativa que un pugui donar a cada esdeveniment, el que em va fer pensar més va ser l’ús de la paraula campanya, en cadascun dels tres casos.

Etimològicament, la derivació del sentit actual de la paraula és complexa. En el seu origen, la Campania sempre ha estat la regió italiana situada just al sud del Lazio; per entendre’s, el seu centre geogràfic seria l’actual ciutat de Nàpols, el golf marítim corresponent i el volcà Vesuvi. Ja en època romana, la badia era una de les destinacions turístiques més típiques de l’aristocràcia romana quan es volia escapar de les altes temperatures del mes d’agost, com molt més tard la burgesia de Barcelona que anava a buscar la relativa frescor d’una torre a la costa de Tossa o de Lloret. Per sort, aquestes poblacions catalanes no han estat fundades just al costat d’un volcà actiu, i per aquesta raó no ha patit els mateixos efectes que Oplontis o Herculaneum, tal com en va ser testimoni Plini el Vell.

Posteriorment, el topònim va donar lloc a la paraula italiana campagna, és a dir, la zona rural i agrícola, per oposició a la ciutat i els nuclis urbans. D’aquí el seu ús militar: un exèrcit està en campanya quan es troba fent activitat a fora dels seus quarters, és a a dir, lluny de les ciutats. Uns comicis es poden veure, en certa manera, com una campanya militar. També es pot dir el mateix d’una campanya publicitària, o de promoció. No n’estic tan convençut, però, pel que fa a la campanya d’IRPF. En els dos primers casos, existeix un enemic o, potser, un simple adversari: el partit polític oposat, o bé altres destinacions turístiques que ens estan fent la competència.

Però qui és l’adversari d’una campanya per l’IRPF? Contra qui es dirigeix? Que són enemics exteriors, o bé interns del sistema social? Ho desconec. En tot cas, però, espero que l’activitat administrativa no ens acabi costant tant com les dues altres campanyes.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic